lunes, 29 de diciembre de 2014

Ski en Cerler

Viaje ski Cerler.

Como el año pasado, volvimos a montar un viaje de ski con toda la familia. 

Ya advertí que las previsiones meteorológicas no eran del todo propicias, pero como Xaro y Mariano no podían ir en otro momento del año, pues decidimos echar para adelante.

El primer día disfrutamos un  montón, buen tiempo y eso que sólo había 29km esquiables, y aunque la calidad de la nieve era polvo-dura, la verdad es que la encontramos genial. Por la tarde noche empezó a cambiar el tiempo y empezó la nevada...

El segundo día, mucha nieve y mal tiempo. De hecho, tuvimos que esperar para saber si abrían la estación y a qué hora. Al final sólo se abrió el telesilla de Batieselles en el sector de Ampriu. El llegar a Ampriu ya fue una odisea ya que era necesario el uso de cadenas, pero al final 1 hora y media más tarde de la hora de inicio del curso conseguimos llegar. No hubo problemas, todo se había retrasado y eran las únicas alumnas. Debido a las condiciones y para no desaprovechar el forfait, lo canjeamos por otro para cualquier otro día de la temporada para cualquier estación del grupo Aramón, y sacamos un forfait de precio reducido. Al final disfrutamos un montón, aunque sólo estaban abiertas las pistas de Ampriu y Ixarsos, la visibilidad no era mala pese a la nevada y surfear sobre nieve virgen con la tabla es toda una gozada.

Al día siguiente se preveía una día espectacular... y así fue... si no hubiera sido por el viento. Después de intentar subir hacia Ampriu, al pasar Cerler, era necesario el uso de cadenas. Era raro, ya que casi no subían coches, hasta que se nos ocurrió mirar la web: estación CERRADA por fuertes vientos. En todos los años que llevo esquiando nunca, y repito, nunca me había encontrado con la estación cerrada. Siempre abren algo, aunque sea un teleski para no devolver la pasta, por lo que sinceramente agradezco esta decisión, ya que nos cambiaron el forfait para utilizarlo cualquier otro día. Lo mismo hicieron con el curso.

En fin, que de 3 días de ski, sólo esquiamos 1 y medio, aunque eso sí, lo disfrutamos un montón.

Yo mismo.
Raquel posando para la foto
Otra cosa no, pero la cuña les sale de categoría
En Ampriu, las nenas jugando con los perros del trineo.

lunes, 8 de diciembre de 2014

La Canal del Garbí. La Calderona. València.

Esta vegada plantejem de nou una activitat amb la família, la Canal del Garbí. Havía passat un fum de vegades amb la bicicleta i haviem comentat de fer-la però les xiquetes encara eran massa xicotetes. Ara amb 6 anys (i mig) pensem que ja estan preparades. La veritat és que teniem els nostres dubtes, de fet agafàrem un arnés i una corda per si era necessari, però al final no els necessitarem.

El camí està perfectamente indicat amb les marques del GR i comença aproximadament a 1 km abans d'arribar a la poblacíó de Segart. Està perfectament indicat amb un cartell de GR, però ací podeu consultar el track.

Amb els xiquets en un parell d'hores arribàrem dalt. La primera hora és d'aproximació a la canal, i la segona és la pròpia canal, la part més divertida i atlètica. És cert que hi ha algun pas amb certa dificultat però res que els xiquets no puguen superar (això sí de vegades amb una xicoteta ajuda). Nosaltres haviem deixat previament un vehicle al Garbí, per a no tindre que tornar a baixar, però es pot fer una circular.

Una excursió molt recomanable per a gaudir d'un dia amb família i amics.

Hi ha racons de gran bellesa

En ple esforç, sempre amb la supervisió d'un adult.

Els tres xiquets que pujaren sense dificultats


Les cadenes son molt útils en alguns trams


Bonic racò

Ajudant en els trams més delicats

sábado, 6 de diciembre de 2014

Ferrata del Peco. Soneja. Castelló.

Esta vez planteamos una actividad diferente, los nenes se van haciendo mayores y aunque siempre hay algún familiar que se los queda, muchas veces tenemos remordimientos de disfrutar nosotros tanto de una actividad y ellos sin hacer nada... Así que esta vez nos vamos todos juntos a hacer la ferrata, 3 niños y 4 adultos.

La ferrata del Peco es una ferrata muy corta y apta para iniciarse en este mundillo. Lo más complicado son los primeros metros más verticales (incluso extraplomados), el resto va perdiendo verticalidad conforme se asciende, así que una vez superada la "dificultad" inicial, el resto se puede hacer con más facilidad. En los últimos metros se sustituyen los escalones por unas clavijas, y ya casi al final unas presas de escalda nos ayudan a terminar la ferrata. Un pasamos nos permite acceder a la cabecera de un rápel de 25 metros, el cual va ganando verticalidad conforme lo vamos descendiendo, incluso los últimos metros son "en volado". Aproximadamente a mitad del rápel hay una reunión, por si se quiere hacer en dos tramos. Si no queremos bajar por el rápel, parece que se puede descender por una senda (hacia la derecha?). Nosotros no la encontramos y nos fuimos hacia la izquierda campo a través hasta llegar a una vaguada que nos permitió llegar hasta abajo. En ningún momento encontramos ninguna senda marcada, y la verdad es que el descenso fue bastante penoso y complicado por el desnivel y la vegetación.

La instalación de la ferrata es correcta y perfecta para practicar técnicas de progresión vertical. Aunque he comentado que es apta para iniciarse, siempre hay que extremar las medidas de seguridad, y más si se va con niños. Nosotros utilizamos un arnés completo, y además de las medidas de seguridad básicas para vías ferratas (disipador, casco y cabos de anclaje), también utilizamos una cuerda para que los niños fueran asegurados en todo momento.

Al final un día genial, en el que hasta nosotros quedamos sorprendidos de la habilidad con la que los niños se desenvolvían subiendo, fraccionando, etc. En fin, no se si será la edad (6 años) pero no conocen el miedo.

La cola para empezar, el primero fue Jorge
¨Jorge acompañado por Óscar
Laia acompañada por Toni
Y por último Andrea
Raquel saludando

Raquel subiendo detrás nuestro

Toni descendiendo el rápel de 25 metros

Óscar descendiendo el rápel



sábado, 22 de noviembre de 2014

Ferrata Roca Figueral. La Serra d'en Galceran. Castelló.

Esta vegada decidirem acostar-nos a terres castellonenques a fer la Ferrata Roca Figueral. No estàvem massa il·lusionats ja que havíem llegit que era molt curteta, i fer-nos més de 200km entre l'anada i tornada ens "parava" un poc. Però sempre pensem: "si l’alternativa és quedar-nos en casa sense fer res, millor anem" i la veritat és que s'ho passarem d'allò més bé. Al final repetirem els 5 de la anterior activitat: Mª José, Raquel, Òscar, Carlos i Toni.

A les 13:30 començarem la ferrata, és una ferrata curta però vertical, no té massa dificultat excepte en un parell de passos desplomats que hi ha que buscar el lloc per a posar els peus i fer força de braços per a poder superar-los. Un parell de presses d'escalada ens ajuden a superar-lo amb més facilitat. La resta de la ferrata és senzilla i s'acaba massa prompte, en mig hora ja estàvem els 5 dalt. De totes formes, s'acaba la ferrata, per encara no s'ha acabat la activitat, seguint el camí a ma dreta (està perfectament indicat) en 5 minuts arribem al pont. Es tracta d'un pont curtet però molt aeri (calculem que està a uns 40m). Un bon lloc per a fer fotos.

Després del pont podem tornar pel camí que ens porta de nou al inici de la ferrata (crec recordar que eren uns 15 minuts) o baixar pel ràpel de 55m. Nosaltres no férem ni una cosa ni l'altra. La corda més llarga que tenim és de 50m i per tant no podíem fer el ràpel, així que improvisàrem un nou ràpel des dels ancoratges del pont, Un ràpel d'uns 40 metres ben bonic i "interessant".

Una vegada baix varem vore que en el ràpel de 55 hi ha una bona repissa als 35 o 40 metres per a fer-ho fraccionat i per tant segurament el podíem haver fet.

Quan arribàrem baix a l’inici de la ferrata (ja eren les 15:45) encara ens quedava una última activitat, una tirolina d'uns 55m i molt aèria. L'eixida de la tirolina impressiona per la seua altura. Està molt ben instal·lada amb cordes i un matalàs per a la frenada, encara que ja avisem que tal i com està no fan falta. No sabem si és perquè la polea que portàvem és més lenta que la que recomanen o perquè està destensada, però sempre es quedàvem parats abans d’arribar al final. Menys mal que ja ho havíem previst i portàvem una corda per a arrossegar des de baix al que es quedava penjat.

Com sempre, el horaris sembla que no estan fets per a nosaltres, començarem la ferrata a les 13:30 i terminarem la tirolina  a les 17:00!!!

Al final un dia rodó i si al principi teníem dubtes de si valia la pena anar-hi, ara puc dir que és totalment recomanable.



Ascendint per la ferrata

Encara que curta és molt vertical

Passant pel pont.

Raquel atravesant el pont


El ràpel que instalarem des de els ancoratjes del pont

El ràpel vist des de baix

La tirolina

Estirant de la corda per a dur a Raquel al final de la tirolina

Els 5 components: Toni, Raquel, Carlos, Mª José i Òscar

Ací, teniu el video que grabarem durant l'activitat:

sábado, 25 de octubre de 2014

Barranc de Soler. Alcoi. Alacant.


Esta vegada quedarem Carlos, Oscar, Mª Jose, Raquel i Toni, per a gaudir d'este bonic barranc.

Seguint este track arribàrem al primer ràpel, un ràpel que no sabem per què, però no aparéix a la topo de barranquismo.net, la veritat és que un ràpel de 33 metres només arribar impressiona.

Desprès venen una sèrie de ràpels de diferent llargària i dificultat. Hem de destacar el ràpel que dóna a una marmita trampa, hi ha instal.lada una cadena que fa de passamans i que ens permet evitar la marmita sense dificultat. També és interessant el penúltim ràpel de 25 metrés per la seua verticalitat.

ATENCIÓ: La tirolina del final del barranc JA NO HI ÉS. Una llàstima, perque teniem moltes ganes de far-la. Per tant s'ha de baixar pel ràpel de 6 metres obligatoriament.

Com sempre ens ho passarem d'allò més bé, gaudint de l'entorn, de les vistes d'Alcoi i de la bona companyia. Al final el barranc ens costà unes 4 hores i mitja, però qui té pressa quan t'ho estàs passant tant bé? Això sí, arribàrem a Alcoi per a dinar a les 17:30.

Òscar, al primer ràpel de 33 metres
El primer ràpel
Raquel descendint el ràpel de 15 metres.

El barranc amaga llocs ben bonics. Jo mateix en el ràpel de 22m.
La cadena que ens permet superar la marmita trampa


Posant per a la foto, durant el descens

Carlos amb les vistes d'Alcoi al fons

El penultim ràpel de 25metres
Mª José descendit el penúltim ràpel de 25 metres.
Els 5 componentes: Carlos, Òscar, Mª José, Raquel i Toni

sábado, 11 de octubre de 2014

Ferrata La Mulatica y Barranco del Cingla. Andilla. València.

De vez en cuando surgen sorpresas como esta, una nueva ferrata a una hora de casa!!! Y para hacer más atractivo el tema además se puede combinar con un barranco!!! ¿Qué más se puede pedir?

Así que dicho y hecho, para Andilla nos fuimos esta vez Lolo, Carmen, Raquel y Toni (yo mismo).

Tras atravesar toda la zona desolada que un incendio en el 2012 arrasó (que triste), llegamos por fin al pueblo de Andilla, un pueblo con mucho encanto y que no conocía.
Para llegar a la ferrata y el barranco, basta seguir las indicaciones a la "Fuente del Señor" que es donde dejaremos los coches. Las indicaciones aparecen a mano derecha nada más pasar los frontones del pueblo. La pista está en muy buen estado y es apta para turismos. Una vez allí, nosotros optamos por hacer primero el barranco del Cingla y dejar la ferrata (el plato fuerte) para después.


Barranco del Cingla:


Siguiendo el track que han colgado los chicos de trackalet en su blog y después de hora y cuarto de caminata con calma, llegamos sin problemas a la cabecera del barranco. Muchas gracias chicos por esta nueva apertura! Seguid así.

El barranco no tiene demasiado interés, pero como comentaba es una buena actividad para combinar con la ferrata. Aunque es un barranco seco, quizás pueda quedar algo de agua después de lluvias, pero es siempre evitable.

A destacar el rápel de 26m. Existe una primera cabecera que tras descender unos metros da acceso a una segunda cabecera justo sobre el vacío. Con nuestra única cuerda de 40m venía justo llegar hasta la base desde la primera cabecera (justo, pero suficiente). Lo que ya no se es como hubiera ido la recuperación posterior de la cuerda (imagino que bien, aunque no lo probamos). Lo que hicimos es que el último (Lolo) se descolgó hasta la segunda cabecera donde reinstaló el rápel y descendió para evitar cualquier problema de recuperación de la cuerda.

Como decían por ahí, un barranco ideal para practicar técnicas de barrancos, eso sí, prever tiempo suficiente, que las horas se pasan volando.

Esto es lo que nos costó a nosotros, siendo 4 personas y tomándolo con calma para hacer fotos y demás. Nos saltamos un par de rápeles cortos (por tener agua debajo) y no instalamos el pasamanos.

Hora desde el aparcamiento hasta la cabecera: 1:15m
Tiempo descenso: 2:15m

Tras la comida en el área recreativa, nos equipamos para la ferrata.

Ferrata de la Mulatica:


El acceso está perfectamente indicado y se tarda 5 minutos en llegar al inicio desde la Fuente del Señor. El enclave donde está ubicada de la ferrata es magnífico, siendo la única ferrata que conozco que está instalada sobre piedra de rodeno.

La ferrata se divide en 3 tramos, el primero de mayor longitud totalmente vertical, con algunos pasos laterales y algún desplome que le dan "un puntillo" muy interesante. El segundo tramo de la ferrata está formado por un puente que salva un vacío considerable. El puente es bastante estable, con suelo de madera. El cable de vida queda un poco alto para los que no medimos 2 metros como yo, y tuve que utilizar mi cabo de anclaje.
Por último llegamos al tercer y último tramo, totalmente vertical y de nuevo con algún que otro desplome y pasos laterales que aún lo hacen más "interesante" que el primero, sobretodo llegando al final de la ferrata en la parte más alta. Preparad los brazos q os van a hacer falta!!!

El único comentario negativo que se me ocurre sobre la ferrata, es que podía ser más larga para poder disfrutar un poco más de ella, el resto de comentarios son todos positivos: material de instalación de gran calidad, buen diseño aprovechando al máximo lo que ofrece la zona, un entorno muy bonito. En fin, tened listas las cámaras de fotos.

Una nueva ferrata, que pese a no ser demasiado larga, sí que pondrá a prueba nuestras fuerzas y vértigo. Una ferrata altamente recomendable.

Nos llevó unas 2 horas realizar la ferrata, eso sí con mucha calma. El regreso al aparcamiento está perfectamente indicado, en unos 20 minutos ya estábamos en el coche.

Día redondo, que repetiremos con los amigos que no pudieron venir.

El primer rápel en la cabecera del barranco

El rápel de 16m, aunque realmente son 20 metros desde la primera cabecera

Impresionante el entorno y el rápel de 16m

Otro de los rápeles del barranco


El inicio de la ferrata

Mucha verticalidad

El puente


Alguno necesitó una ayudita al final de la ferrata

Lolo, Carmen, Toni y Raquel

sábado, 4 de octubre de 2014

Avenc de la Clapissa. La Calderona. Serra. València.

Per segona vegada visitem este magnífic avenc situat al Parc Natural de la Serra Calderona.

Com Manolo i Eva no pogueren vindre la primera vegada i pel temps tant limitat del que dispossavem necessitavem una cova curteta i prop de casa.

Encara que els demés ja l'haviem feta, decidirem repetir ja que la cova realment ben val una segona visita (per a algú ja anava a ser la quarta). Al final anàrem Manolo, Eva, Carmen, Lolo i Toni.

Como no és una cova massa llarga, em propossaren fer la instal.lació, per supost amb l'atenta supervisió de Lolo. La meua primera instal.lació!!! És curiós, que encara que he fet moltes coves, he desinstal.lat unes quantes i he vist com s'instal.la, fins a que no ho fas per primera volta no te n'adones de moltes coses. Bé, al final una instal.lació millorable, però acceptable. A la pròxima espere fer-ho millor.

La descripció es pot consultar a l'anterior entrada que vaig escriure en este blog seguint el següent enllàç.

Esta vegada, a més a més del recorregut anteriorment comentat i que repetírem, continuàrem desde la repisa que hi ha abans d'arribar a la base del segón pou en direcció sud, i que dóna accés a una sala prou concrecionada i amb un passamans ja instal.lat i que per falta de temps no seguírem (queda pendent per a una propera exploració).

Com a material, és suficient una corda d'uns 15 o 20 metres per al pou d'entrada, i una altra (o altres) per a salvar els vora 70 metres del pou. La cova a més a més està instal.lada amb parabolts i té totes les xapes.

Sembla que algú està preparant la topo de la cavitat, ja que hi ha marques per a pendre mesures, supose que no tardarà en ser publicada. Seria d'agraïr que qualsevol que entrara en esta cova fora respectuós amb el material i les cordes fixes ja instal.lades. Per favor molt de respecte. A més a més també trobàrem unes quantes rates penades que intentàrem no molestar.

Resumint, crec que una de les coves més interessants que podem trobar per la Calderona. Tornarem.

PD. No portava la càmera, quan Manolo em passe alguna foto la publicarem.

martes, 12 de agosto de 2014

Ferrata de Riglos. Huesca.

Por aprovechar el día de regreso de Pirineos a Valencia, decidimos desviarnos y hacer una parada en el magnífico paraje de los Mallos de Riglos. Oscar y yo (Toni) nos acercamos a la ferrata que hay por la zona. Una ferrata corta, y en el que su mayor atractivo es el entorno en el que está situada y sus magníficas vistas. También la hace algo interesante el hecho de que en vez de escalones tiene clavijas lo que añade un poco de dificultad, aunque siempre hay un escalón en los pasos más delicados. En fin, una ferrata de iniciación, en la que casi me gusto más el descenso rapelando (suficiente una cuerda de 50m) que la propia ferrata.

Pese a todo agradecer el esfuerzo a los intaladores, esfuerzo que hace posible que personas como nosotros podamos disfrutar de esta actividad.

Yo mismo posando en uno de los tramos

Otro tramo más vertical donde se aprecian perfectamente las clavijas


Óscar posando para la ocasión, como comentaba las vistas son excepcionales.

Óscar durante el descenso que hicimos rapelando

Yo mismo, en otro de los tramos de los rápeles