No deixa de ser una via "curiosa" ja que està formada per 4 trams diferents separats els uns dels altres.
El primer tram no té massa complicació, després d'uns quants metres de pujada arribem a una bifircació on podem triar la via fàcil, o la difícil que és la que noslatres fèrem. Aquest tram, tampoc té massa complicació excepte quan s'arriba al pont, el plat fort de la via ferrata: Un llarg pont nepalí de 68m (el més llarg d'Europa) molt aeri i que es mou mogolló... La veritat és que és tota una experiència. No és difícil técnicament, però impressiona, i molt. Cadascú el passa al seu ritme, hi ha gent que pot estar més de 15 minuts i d'altra que en 5 ja l'ha superat. Tot és relatiu...
Després de creuar el pont, la via transcurreix de forma horitzontal. Fins arribar a una bifurcació on es pot continuar fins al tram de Tosquera o pujar, nosaltres pujàrem. Una vegada s'arriba al final d'aquest tram es creua la carretera (que després hem de seguir per a tornar a l'aparcament), i arribem a l'últim tram. L'inici és curiós, i impressiona més que la dificultat que té. Per a superar un sostre, els constructors han possat una barra horizontal, amb una escala, molt divertit i un lloc molt estètic per a fer fotos. Després d'un últim esforç arribem d'alt del Turó del Puigsagordi (972 m) on podem gaudir d'unes vistes espectaculars.
Després, per tornar hem d'agafar una senda a ma esquerra que ens baixa fins a la carretera que hem de seguir fins arribar a l'aparcament.
Una ferrata molt recomanable, que encara que no és molt vertical ni aèrea, sí que té grans atractius, sobretot superar el pont nepalí.