domingo, 8 de marzo de 2020

Barranc de Cantacuc o Cucales. Catamarruch. Alacant

Per segona vegada ens acostem a la població de Catamarruch per a descendir aquest preciós barranc. Aquesta segona vegada anàvem amb els xicotets membres del Grup Alfa.


A l'arribar al primer Ràpel la recepció estava a tope d'aigua, fins i tot encara xorrava un poc d'aigua i això que ja feia unes quantes setmanes que no plovia. No havíem agafat els neoprens així que la idea era no mullar-nos.


El primer toll era evitable, però el segon ja no... el que teníem clar és que una vegada superats els 2 primers, si el tercer no portava aigua, la resta tampoc... Així que Jose (voluntàriament) va descendir els 2 primers i es va acostar al tercer... estava totalment sec!! Genial.

Al segon toll, als adults l'aigua ens arribava per la cintura, així que duguérem a cavall als més menuts perquè no es banyaren.

Com comentava abans, la resta del barranc estava totalment sec, i per tant el poguérem descendir sense cap dificultat.

Es tracta d'un barranc preciós, amb una zona engorgada i un ràpel de vora 30 metres molt estètic i espectacular. Un barranc prou sencill, ja que les capçaleres són totes molt accessibles i ben instal.lades.


Un dia genial on els més xicotets ens demostraren que van sobrats... s'ho passaren d'alló més bé (igual que els majors).


Ací teniu l'anterior entrada amb més informació.

El primer ràpel, es pot vore com estava d'igua

El segon ràpel cubria fins a la cintura
Als menuts (i a algun adult) els portàrem a cavall




Baixant al més menut






El ràpel de 30 metres, sense dubte el més espectacular del barranc






domingo, 1 de marzo de 2020

Via ferrata Norte del Cid. Petrer. Alacant

Después de 15 años volvíamos a hacer esta vía ferrata. Mucho tiempo ha pasado desde entonces. Mucha gente ha pasado por el grupo y muchas actividades hemos hecho. Esa vía era la primera que hacíamos, en los tiempos en los que recorrer vías ferratas era un deporte muy nuevo. En aquel momento recuerdo que fue toda una aventura, alucinando por las vistas y la altura a la que habíamos subido. Recuerdo algún momento "complicado" y la satisfacción de haber sido capaces de llegar al final.

Ahora sentía curiosidad de ver cuales serían las sensaciones al ascender de nuevo esta vía ferrata.

La Norte del Cid, es una ferrata "diferente" a lo que últimamente estamos acostumbrados, más parecida a las ferratas originales de Dolomitas, donde los escalones sólo son una ayuda para el recorrido y no el recorrido en si mismo. La vía tiene los escalones "justos", es decir no añade escalones en las zonas donde la roca nos permite avanzar, el recorrido aprovecha la morfología de la montaña ascendiendo poco a poco hasta la cima del Cid por lo que ascendemos un total de 450 metros.

Después de poco más de una hora llegamos arriba sin nada reseñable.

Comparando con la primera vez, esta vía me ha parecido mucho más corta y por supuesto sencilla, y eso que últimamente recorro las ferratas sin cogerme al cable de vida ni anclarme a los escalones (como debe ser para determinar la dificultad). Los momentos de "vértigo" de la vez anterior esta vez no han existido.

Aún así, una ferrata muy interesante por su limitación en cuanto al "hierro" utilizado y por la gran altura alcanzada.

En estos momentos habría que reequipar el cable de vida, en algunos tramos no está en muy buenas condiciones, y en otros es tan fino que no da mucha confianza.

En cualquier caso, una de las clásicas que hay que hacer sí o sí.

Ganamos altura rápidamente


La vía se adapta a la montaña

Hay zonas sin escalones

Un detalle algo macabro que alguien ha dejado ahí...

En algunos tramos la roca parece bastante descompuesta

El tramo final


Los 5 componentes en la cima