De nuevo nos acercamos a descender este barranco que tanto nos sorprendió la primera vez.
Esta vez la actividad era secundaria ya que el objetivo era reunirnos en el área recreativa de Puente Alta y hacer una barbacoa.
Aquí tenéis el enlace a la anterior entrada del blog con la información.
Un día con amigos en el que disfrutamos un montón.
Desde València para nosotros que nos gusta la espeleo, la montaña, el ski, el snow, las ferratas, los barrancos, el buceo, las canoas, el trekking, patinar, la mtb...
domingo, 23 de febrero de 2020
sábado, 22 de febrero de 2020
Avenc de la Vinya Vella
Aquesta vegada havíem quedat amb companys del club d'espeleo Gatzagorri per a fer tasques d'exploració per la zona de Pinet.
No sabíem ben bé que és el que anàvem a fer, així que durant l'esmorzar férem els grups.El nostre grup el formàrem Lolo, Oscar, Loren i Toni. L'objectiu era fer una escalada en la part final de l'avenc de la Vinya Vella a la recerca d'una possible continuïtat...Després de la instal·lació del pou inicial de 25m xxxx continuarem amb la instal·lació del altres 2 pous fins a arribar a l'última estretor... no sé si és l'experiència o la inconsciència però la superàrem sense cap problema.Una vegada arribàrem a la incògnita començàrem amb l'escalada. Com les parets eren molt llises començàrem amb la instal·lació de parabolts. Primer començà Òscar, i després el va rellevar Lolo. Por a poc, i amb moltes penalitats per la dificultat i per la quantitat de fang anàvem pujant. Després de 5 o 6 spits, Lolo ens va donar la mala notícia :-) "Eh! Que aquí arriba hay una placaaaa!!!" Algú, en algun moment no massa llunyà se'ns hi havia avançat pujant per un altre costat que no havíem vist... una llàstima. No esperàvem trobar molt, però almenys haver segut els primers que descartaven la possibilitat de continuïtat...
Desmuntàrem totes les plaques i cap a fora. Estiguérem en la cavitat un total de 7 hores. Sobretot dedicarem molt de temps a l'escalada.
Una cavitat xicoteta, que té un poc de tot, pous, estretors i molt de fang en la part final.Un bon dia amb nova gent i bona companyia
No sabíem ben bé que és el que anàvem a fer, així que durant l'esmorzar férem els grups.El nostre grup el formàrem Lolo, Oscar, Loren i Toni. L'objectiu era fer una escalada en la part final de l'avenc de la Vinya Vella a la recerca d'una possible continuïtat...Després de la instal·lació del pou inicial de 25m xxxx continuarem amb la instal·lació del altres 2 pous fins a arribar a l'última estretor... no sé si és l'experiència o la inconsciència però la superàrem sense cap problema.Una vegada arribàrem a la incògnita començàrem amb l'escalada. Com les parets eren molt llises començàrem amb la instal·lació de parabolts. Primer començà Òscar, i després el va rellevar Lolo. Por a poc, i amb moltes penalitats per la dificultat i per la quantitat de fang anàvem pujant. Després de 5 o 6 spits, Lolo ens va donar la mala notícia :-) "Eh! Que aquí arriba hay una placaaaa!!!" Algú, en algun moment no massa llunyà se'ns hi havia avançat pujant per un altre costat que no havíem vist... una llàstima. No esperàvem trobar molt, però almenys haver segut els primers que descartaven la possibilitat de continuïtat...
Desmuntàrem totes les plaques i cap a fora. Estiguérem en la cavitat un total de 7 hores. Sobretot dedicarem molt de temps a l'escalada.
Una cavitat xicoteta, que té un poc de tot, pous, estretors i molt de fang en la part final.Un bon dia amb nova gent i bona companyia
A la boca de la cavitat |
Baixant el pou d'entrada |
Durant l'escalada |
Els aparrells a tope de fang |
domingo, 2 de febrero de 2020
Vía Ferrata La Lámpara. Titaguas. València.
Desde que nos enteramos que se había inaugurado esta nueva vía, estábamos esperando a tener un día para poder visitarla, y por fin lo encontramos.
Para llegar desde la población de Titaguas, podemos seguir este track que nos acerca a la zona recreativa de la Fuente de la Zarza donde podemos dejar el coche. Desde allí encontraremos un panel indicativo del camino que en poco más de 10 minutos nos conduce al inicio de la ferrata.
El primer tramo, ya con un ligero desplome, nos permite alcanzar un sendero que sigue todo el recorrido y el inicio del segundo tramo. Tras superarlo llegamos a la parte superior del farallón donde tendremos que volver a bajar otro paso desplomado y de nuevo volver a ascender alcanzando el final del segundo tramo. El tercer tramo también con subidas y bajadas termina en el propio sendero, donde una nueva subida marca el inicio del cuarto tramo. Tras unos pocos metros andados por la parte superior descendemos hasta llegar al el primer puente tibetano corto y que se supera sin dificultad. Tras superarlo tenemos la opción de abandonar la ferrata por una escalera de madera, ya que es el inicio de la parte más difícil. Un recorrido horizontal, con otro puente tibetano, que nos hará tirar de brazos y buscar donde poner los pies en la roca porque los escalones sólo están donde son realmente necesarios, un acierto de los constructores. Tras un corto ascenso alcanzamos el final de la vía en aproximadamente una hora y cuarto.
Una vez terminada, debemos volver por el camino del Mirador de la Loma que en unos pocos minutos nos lleva de nuevo al merendero.
La vía alcanza poca altura ya que todo su recorrido es básicamente horizontal, aún así no es una ferrata sencilla. Es destacable como los constructores han sido capaces de aprovechar al máximo las posibilidades de la zona. Nos ha gustado el hecho de que los escalones en algunos puntos son escasos, teniendo que buscar apoyos naturales para los pies. En definitiva, un vía de la que no esperábamos demasiado y nos ha gustado. Está catalogada como k3, pero la última parte podríamos considerarla una k4, en definitiva una ferrata que aunque limitada por el terreno sí que exprime al máximo sus posibilidades. Un ferrata que sin duda debemos visitar.
Si algún acompañante no quiere hacer la vía puede acompañarnos por una senda inferior que permite caminar al lado de los que están haciendo la ferrata. Para llegar a esta senda deberemos subir por el camino de vuelta de la vía ferrata si no, no podremos llegar a la senda (a no ser que subamos por el primer tramo de la ferrata).
Panel explicativo de la vía |
El primer tramo |
Un tramo que hay que descender |
El primer puente tibetano |
Recorrido horizontal |
Vista general del recorrido |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)