Ferrata del Patacons. Tarragona.

Aprofitant el cap de setmana per la zona de Prades, ens acostarema fer aquesta ara puc dir-ho, magnífica via ferrada.

En un principi no teniem massa clar que és el que ens esperava i la veritat és q la via ensa va sorprendre molt gratament.

Al primer tram (K3) pujem uns quans metres fins a arribar a un faixa de la muntanya que ens obliga fins i tot a anar a gates. Després continuem amb l'ascens fins a arribar al començament del segon tram (K4). Aquest tram té un pas molt aeri equipat amb una cadena en el sostre, un del punts crítics de la via que es pot superar sense massa digicultat. A continuació hem de superar un pot nepalí de 22 m i un últim ascens que en permer arribar al final del segon tram. Arribem al tercer tram (K3) que comença amb 2 ponts nepalís de 28 i 22 metres molt estètics. Aquest tram de la ferrata és encara més bonic. Una vegada superats els ponts arribem a un pilar opcional, si pujem (ben val la pena) hem de baixar rapelnat (20m), personalment una de les parts que més m'ha agradat, molt estètica.

Després un nou pont nepalí de 16 m ens acosta al final de la ferrata: un ràpel volat de només 10m. Una vegada baix només hem de seguim el camí cap a la cova dels Patacons que hem d'atravessar. Només queda seguir el camí que està equipat en algun tram per a ajufar-nos en el descens.

Una via moooolt recomanable que ben ve val la pena. Ens va agradar molt.

 

Inici de la via

Faixa que hem de recòrrer

Un dels punts més crítics de la via

El primer pont nepalí

El segon pont

Ascendint a la part més alta de la via (opcional)

Barranc Riu Glorieta. Tarragona.

Buscàvem un barranc amb aigua per a final de l'estiu sense tindre que pujar a Guara o Pirineus... La decisió va ser pujar des de València a Tarragona a la zona de Prades que no coneixia. Una zona que ens va sorprendre molt gratament. Nosaltres ens allotjarem al refugi de La Mussara, un bon lloc per a gaudir d'unes vistes espectaculars i de la natura.

Per al barranc només necessitem 2 cordes de 20m i neopré complet. És un barrranc senzill amb aigua tot l'any encara que a estiu es nota, i molt, el poc cabdal. Una llàstima.

Un barranc prou estètic encara que no engorgat amb un quants ràpels els més llarg d'uns 20m i algun salt.

Encara que es pot fer combinació de vehicles crec que no val la pena, es pert molt de temps fent la combinació. 

Ferrata Mondragó. La Vall D'Uixò. Castelló.

Per a aprofitar el dia, després de haver fet la veïan via de La Cantera en Vilavella, ens acostarem Lolo, Paco, Oscar, Mª José, Raquel i Toni, a la població de la Vall d'Uixó per a fer aquesta via ferrata.

Ja feia més de 3 anys que haviem fet aquesta ferrata (ací teniu l'enllaç) i algunes coses han canviat des d'aleshores. 

La més important és que ja no està la tirolina. Vaig llegir que s'havia produït algún accident... una llàstima perque era una de les coses més interessants de la via. No se si la decisió ha sigut eliminar-la pels accidents o per un problema de manteniment. Si es per seguritat no estic gens d'acord, ja que cadascú és responsable de l'us que fa de les insta.lacions.

Un altra de les coses que també han canviat és que hi ha un escaló que està solt i cencessita reparació i uns del cables del pont tibetà també s'ha soltat i necessita una reparació.

Per últim, s'ha acabat un curt però interressant pont nepalí.

Perfecta activitat per a combinar amb la veïna ferrata de la Cantera.

Ferrata La Cantera. La Vilavella.

No fa molt que sabiem que s'havia inaugurat aquesta via ferrada, així que haviem d'anar a vore com era abans de que algú  ens ho contara...

Per a arrivar hem d'anar directament al poliesportiu del La Vilavella, ja la entrada és fa per dins del poliesportiu. Una porta per la part de d'arrere ens du a linici de la via.

La via (com el se propi nom indica), s'ha contruït aprofitat una antiga canera. Encara que no molt llarga, si que han aprofitat al màxim les possibilitats de la paret.

La via està formada per 6 trams, el primer simplement d'aproximació, el segón i el tercer són els més verticals i ens permeten guanyar altura, per a accedir al quart tram hem de superar un curt però aeri pont tibetà. El quart és un tram totalment horitzontal amb una pasare.la de fusta, que ens porta al curt i també vertical tram 5. Una vegada acabat aquest tram nomes ens queden uns metres de pujada amb uns enscalons que ens porta al final de la via.

Nosaltres tornàrem a descendir fins al tram 5 fins a arribar al ràpel (opcional) per a baixar rapelant. Encara que en la explicació de la via diu de no baixar, en el nostre cas estàvem a soles, per la qual cosa no anàvem a molestar a ningú.

El ràpel està perfectament instal.lat amb un troc que evita qualsevol fregament de la roca. Un ràpel bonic i en volat de 24m que ens porta al peu de la via ferrada.

Una via prou senzilla i curta que no dóna pera molt més... una llàstima. En qualsevol cas, enhorabona als constructors i a l'ajuntament per l'esforç. Les instal.lacions són de molt bona qualitat. Una bona opció per a una activitat matutina. Si començem prompte es pot combinar amb la propera via ferrada de la Vall d'uixò.

La topografia

La descripció

Equipant-nos

Una de ls parts més verticals, fins i tot amb un xicotet desplome

El curt pont tibetà

La pasarel.la camí del 5 tram

Descendint el ràpel de retorn

Vistes espectaculars de la població