Vertical del Picayo

Buscando barrancos cerca de Valencia capital en wikiloc, nos encontramos dos rutas de Roberto Metra, en las que vimos que se podía subir al Picayo, desde la urbanización Monte Picayo, por una canal que él mismo había descubierto, y bajar rapelando por cinco rápeles casi consecutivos que se encuentran a escasa distancia de la canal de subida.

Hay varias rutas, pero éstas son las que usamos:

https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/picayo-372-por-la-canal-del-metra-puzol-valencia-ruta-nueva-135172477

https://es.wikiloc.com/rutas-descenso-de-barrancos/vertical-del-picayo-puzol-valencia-con-un-coche-138889585

Fuimos Raquel, Toni y Carlos. Coincidencias de la vida, unos días antes Raquel había coincidido con una persona que en mayo tuvo una caída importante subiendo la canal, al caérsele una de las rocas a las que se cogió (hay muchas que están esperando para salir rodando). Fue evacuado en helicóptero, y aunque pudo salir del hospital por su propio pie, nos metió el miedo el cuerpo. Así que decidimos volver por la senda más fácil, evitando la canal.

El día salió un poco demasiado caluroso, pero aún así había una brisa agradable, y pudimos disfrutar de los rápeles. La zona es muy bonita por las formaciones rocosas. El R1 es un corto acceso a la cabecera del R2; en dicha cabecera caben cómodamente 3 personas, pudiendo haber alguna más si es necesario. El R2 es una canal, no tan vertical como parece de lejos, y como hay palmitos, el mayor peligro es que se enganche la cuerda al recuperar, cosa que a nosotros nos pasó, pero felizmente pudimos recuperarla. Luego se anda cuanto apenas, para llegar al R3, que nos lo saltamos, destrepando con la ayuda de una cadena, y finalmente los rápeles R4 y R5; el R4 es espectacular: se accede primero mediante un corto trecho a una repisa, y luego se baja el resto, en volado. Como hay roces, es conveniente poner un antirroce o saca. En teoría el R4 y R5 se pueden enlazar, pero la zona entre ambos es muy amplia, y recuperar tanta cuerda desde el final del R5 puede ser problemático, así que no lo hicimos (tampoco llevábamos tanta cuerda).

La vuelta al coche por senda fue un poco penosa por el calor. Lástima que al volver a casa nos enteramos que hay posibilidad de volver andando directamente desde el final del R5 a la ermita, sin tener que bajar la pedrera y dar tanta vuelta por la urbanización (además tuvimos que saltar una valla que estaba cerrada con un candado):

https://es.wikiloc.com/rutas-descenso-de-barrancos/vertical-del-picayo-con-otro-retorno-sin-la-canal-puzol-valencia-162220365

Una buena actividad para pasar la mañana, al lado de casa.

Instalando el R1, el entorno es espectacular

El R2 desde arriba...

... y desde abajo

El R3 o bien destrepe con cadena

En la cabecera del R4

El R4

El R5

La cansina pedrera

Avenc de la Caldera. Olocau. València.

Aquest avenc es troba dins de la nostra zona de treball. És un dels avencs explorats pels anys 70 i que havia quedat en l'oblit, no hem trobat cap referència actual...

Encara que apareixia en els mapes, la seua localització era incorrecta/aproximada, així que començàrem amb la dura tasca de "redescobrir" l'avenc. Després de 3 visites per la zona, patejar tota la muntanya, fer la conversió de coordenades, preguntar per la zona per fi, i com solen ser aquestes troballes, de casualitat trobàrem l'avenc!!!

La boca es trobava semi tapada amb unes branques. Com ja sabíem, un spit rovellat i una xapa de no sé què... (escalada?) testimoniaven que no érem els primers humans que visitaven l'avenc, però no m'estranyaria que fórem els segons...

Per a reassegurar la instal·lació, posarem un nou spit i cap a baix!

El pou d'entrada no està gens malament, mesuràrem aproximadament 30 metres, amb només un fraccionament als 7 o 8 metres.

Una vegada arribem a la base d'aquest, trobem una sala de mitjanes dimensions on podem accedir a una saleta que dona accés a un pou paral·lel on alguna finestra queda com a incògnita.

La base del pou està totalment colmatada de pedres, però podria tindre continuïtat (difícil però no impossible), així que començàrem amb les tasques de desobstrucció. A vore que podem trobar.

D'altra banda trobàrem 4 esquelets de gossos, segurament de caçadors, el que ja no sabem si caigueren per accident o els tiraren... fills de pu...

Actualment estem amb les tasques de topografia, esperem publicar-la en breu.

Coordenades: 39,695,-0.509

Selfie d'avant de la boca

Descendint el pou

Desobstruïnt

Aquest gos tenia el collar amb la xapa identificativa

Pujant el pou

Avenc de Sabarin. Els Ports. Tarragona.

El darrer avenc que visitàrem durant la trobada de L'Interclub Espeleològic Valencià va ser l'avenc de Sabarin.

Es tracta d'un avenc de gran recorregut i que encara es troba en exploració...

Nosaltres només visitàrem la sala del Llac i poc més, no teniem temps...

Un avenc molt interessant, amb alguns racons i sales precioses. Per favor respecteu les zones balitzades.

Un cap de setmana genial. Quan repetim?

La Sala dels Pastors

Seguint el riu

La foto de grup

Racons preciosos

Avenc del Salany. Els Ports. Tarragona.

Continuant amb el campament de L'Interclub Espelològic Valencià, i per a completar el dia, després de l'avenc dels Mamelots, baixàrem a visitar aquesta xicoteta joia dels Ports.

Es tracta d'un xicotet avenc, on només hem de baixar un pou de 20 metres i per a la resta de la visita ja no és necessari cap material de verticals. Comentar que cal superar una estreta gatera que ens porta a les sales més concrecionades i boniques de l'avenc. Una visita ràpida que ben val la pena.

La boca d'entrada

La boca d'entrada des de la sala

Superant la gatera

Alguns dels visitants

Avenc dels Mamelots. Els Ports. Tarragona.

El campament d'enguany de l'Interclub Espeleològic Valencià, el celebràrem a la zona dels Ports. Encara que nosaltres ja havíem estat no vàrem tindre cap problema en repetir. Un dels avencs que teníem permís era l'avenc dels Mamelots. Heu de saber que estem a un parc natural i a banda de ser respectuosos amb l'entorn i la natura, hem de demanar permís per a realitzar qualsevol activitat. Per segona vegada visitàvem aquest magnífic avenc, un dels més importants dels Ports. Com érem un grup un poc nombrós (8 espeleòlegs) decidírem dividir-mos. 4 anirien primer per la via SIRE i els altres 4 baixarien primer a la cota màxima -168 metres. Com era la segona vegada que visitava l'avenc, i en l'altra ocasió només visitàrem les sales del Castell i SIRE, em vaig unir al segon grup...

Després de la sala Gran, continuarem el descens sense dificultats fins a arribar a la cota màxima començant el camí d'ascens fins a creuar-mos amb els nostres companys que baixarien i desinstal·larien.

Nosaltres visitàrem la via SIRE, on podem trobar la part més bonica de la cavitat.

La boca de la cavitat

Descendint la sala gran

Pujant a la sala SIRE