El dissabte volíem anar a un avenc que no tinguera massa complicacions ni estretors ja que un del espeleòlegs no tenia massa ganes de "patir", la cavitat elegida va ser el forat d'En Ferràs. Per sort (per a ell), no va vindre ja que com no era l'opció més recomanable. Al final anàrem Carmen, Mar, Lolo i Toni (jo)
Per a arribar a la boca seguirem este camí, ací vos deixe el
track que vaig fer. El camí està tot asfaltat excepte els 2 últims km que són de pista. Ésta no està en massa bones condicions, nosltres pujàrem amb un turisme, però amb prou dificultat. Després ja equipats, hi ha que caminar per una senda (al principi) fins a la boca a la que s'arriba en uns 10 minuts
En un principi pensàvem que esta cavitat sería senzilla, curta i sense dificultats... però encara que no és massa complicada, té el seu interés esportiu....
El pou exterior de 12 metres, està equipat amb parabolts amb xapa i un desvidor amb cinta quen ens permet fer una baixada neta. Nosaltres amb una corda de 50m arribàrem a baixar fins al 2on pou de 6m.
Continuant caminant per la diaclasa s'arriba al 3er pou de 13m. (La corda de 17m que portàvem va arribar pels pèls al final) Pot ser este pou, per les seues formacions i el d'entrada per la llum exterior son els més bonics de tota la cavitat.
Per fin arribàrem al 4art pou d'11 metres, este és el més "interessant" de tots, una estretor de la diaclassa d'estes "que recordes" i que li donen un toc d'interés a la cavitat. La nostra recomanació és descendir en vertical fins a fer peu al costat del primer fraccionament per a fraccionar amb comoditat, després seguir en oposició en horizontal fins al 2on fraccionament (aneu amb compte i no d'escendiu ja que la fractura és encara més estreta). Una vegada en el 2on fraccionament (amb un desviador inclòs), ja descendir fins al final del pou. El pas des del primer desviador fins al segon s'hauria d'haver instal.lat amb un o dos spits més per a fer un passamans... en qualsevol cas es pot passar prou bé. Després la diaclasa continua uns metres més amb certa estretor però ja molt còmoda.
Continuant arribem a un caos de roques on s'ha de passar per la part inferior que dóna a un altre pou de 10m amb la capsalera un poc estreta i incomoda. Després un altre pou d'11 metres que ens porta a la part amb més recorregut horitzontal. En este punt el terra està tot ple de "guano" i a la capsalera del pou és pot apreciar una nombrosa colònia de rates penades. Molt de silenci.
A meitat de recorregut una corda, ens ajuda a flanquejar un xicotet obstacle fins a arribar al pou de la part nova. Una altra corda ens permet accedir-hi. Nosaltres pujàrem per la corda però com ja s'estava fent tard decidírem donar mitja volta. Menjàrem alguna cosa i cap a fora...
Al final a las 18:30 (i ja de nit) tots fora. 6 hores i mitja de cavitat ja que la instalació va ser un poc més laboriosa del que pensàvem. Lolo va ser l'encarrgat de la instalacció i jo vaig desinstalar. He de dir, que ascendir l'estretor pensava que anàva a costar més però la vaig passar sense cap dificultat.
Una cavitat de la que no esperàvem massa però que va estar prou bé.
ATENCIÓ: L'AVENC D'EN FERRÀS TÉ RESTRINGIDES LES VISITES DES DEL 16 DE MARÇ FINS AL 15 D'COTUBRE (ambdos inclosos)
|
Les vistes des de la boca són espectaculars |
|
Una tanca ens avisa de q l'accés està restringit |
|
Començant amb la instal.lació |
|
Descendint pel pou d'entrada |
|
El pou d'entrada |
|
Entrant a l'estretor |
|
"La solitud" de l'espeleòleg |
|
Carmen, Lolo i Mar possant per a l'ocasió |
|
Ascendint el pou de la part nova. |
|
Caragol subterràni |
|
Ascendint l'estretor |
|
Ascendint el penultim pou. |
|
Eixint a l'exterior. |
|
Topografia del Grup Espeleòlogic Bachoqueta i de l'Espeleo Club Castelló |