domingo, 29 de diciembre de 2013

Ski en Cerler

Después de 2 años sin subir a Pirineos a esquiar por distintos motivos, este año decidimos hacer una escapada familiar de 3 días a Cerler con unos amigos. Por un lado pretendíamos que las nenas aprendieran a esquiar y por otro aprovechar las 3 horas libres que nos dejaba el curso para disfrutar del snow y el esquí.

Tuvimos mucha suerte, porque una semana antes no había prácticamente nieve, y la noche que llegábamos finalizaba un ciclogénesis que dejaba más de medio metro de nieve. Impresionante!

Al final objetivo cumplido: el tercer día las nenas bajaban con nosotros por las pistas azules (es impresionante lo rápido que aprenden a estas edades) y además disfrutamos un montón de la buena nieve, el buen tiempo y la buena compañía.

Hasta la próxima!

De arriba a abajo y de izquierda a derecha: Toni, Mariano, Xaro, Raquel, Laia, Andrea y Emma

Las 3 niñas esquiando como unas campeonas.

Yo mismo disfrutando con la tabla.

domingo, 8 de diciembre de 2013

Avenc del Muladar. -137m. Serra. València.


Des de fa ja un temps volia fer este avenc per diferents motius: és la profunditat màxima de la Serra Calderona, es relativament recent, a nivell esportiu em semblava prou interessant amb el passamans i encara que no pensava passar, també em semblava curiós acostar-me al pas 5 estrelles. A més a més està prop de casa.

Feia temps, em vaig acostar un parell de vegades en bicicleta de muntanya per a localitzar la boca. La primera no ho vaig aconseguir. Les coordenades que vaig trobar al magnífic article de Policarp Garay Martín a la revista Bereig nº12 no em serviren (encara no se quin és el error que vaig cometre) però després de convertir el datum i provar amb les UTM i les geogràfiques no vaig tindre sort. La segona vegada, amb paciència i seguint la descripció vaig trobar la boca.

Estes son les coordenades que vaig obtindre en la boca (Datum wgs84): 39,6782N 0,4852W i este és el track que he publicat.

Per a l'exploració s’apuntàrem: Rubén, Arantxa, Carmen, Lolo i jo (Toni). Lolo i Arantxa foren els encarregats de fer la instal·lació. La idea era baixar pel pou de 57 m fins al passamans i baixar a la cota màxima o al menys passar el pas Juanki.

No sabem per quina raó no trobàrem el passamans i baixàrem el pou de 57 mestres fins a un con d’enderrocs. Fins a este punt la baixada és molt còmoda i amb una bona instal·lació amb parabolts. En el con d'enderrocs col·locàrem un spit per tal d’assegurar-nos i baixàrem pel sud pel pou de 22m fins a la cota de -102m. L'estat d'algun dels sptis no és massa bo, ja que estat prou rovellats i no dóna massa seguretat.
Tot açò és el que pensem que férem, perquè a la base, arribàrem fins a una estreta fissura per la qual ja no es podia seguir (o això pensàvem). Arantxa, experta en clavar-se per llocs impossibles es va llevar el material i va intentar passar. Fet!!!! Semblava impossible però ho aconseguí. A l'altra part, un estret pou d’aproximadament 8 metres que va descendir fins a que es colmatava.
Haurem de tornar per a confirmar esta part i si és correcta prendre les mesures i contactar amb els creadors de la topo per a la seua ampliació. Tot açò ho tenim que confirmar.

D'exprés de l'exploració tots cap amunt amb molta cura per evitar la caiguda de pedres. Em vaig "presentar voluntari" per a fer la desinstal.lació que anava a compartir amb Ruben, però al final com ja quedava poc... la va vaig fer completa.

Estiguérem en la cavitat un total de unes 5 hores, i ens quedarem amb un sabor agredolç, per no complir l'objectiu de baixar a la cota màxima, però contents si al final podem confirmar el xicotet descobriment. Tornarem!!!!

De dalt a baix i de esquerra a dreta.: Arantxa, Ruben, Lolo i Toni. (Carmen fent la foto)
Ruben, entrant al primer pou de 12m
El pou de 57m
Buscant el passamans

Un habitant de les profunditats

Arantxa passant per on  pensàvem que no es podia passar


viernes, 6 de diciembre de 2013

Coves del Tortero i El Candil. Tous

Esta vegada, hem fet una trobada familiar amb uns amics de la infància. L'objectiu era passar un bon dia amb uns vells amics i fer la Cova del Candil i si ens sobrava temps, completar la trobada amb la visita a la Cova del Tortero.

Justament eixe dia ens trobarem amb més de 10 cotxes que anaven a visitar la Cova del Candil, per tant decidirem canviar l'objectiu principal pel de la cova del Tortero.

És una cova xicoteta, senzilla i prou bonica. Una gran entrada feta de forma artificial (sembla ser que es volia traure alguna mena de mineral), dóna pas a la part natural de la cavitat. Com comentava, és una cova xicoteta, però divertida, amb xicotets desnivells i racons de gran bellesa. Llàstima que com sempre que una cavitat és accessible per a tot el món, moltes de les formacions han sigut trencades. Sincerament, no puc entendre quin és el plaer que es pot obtindre en destruir estalactites i estalagmites. Està clar que hi ha gent que encara és més primitiva que el primitius habitants d'estes cavitats.

Posteriorment anàrem caminant a la Cova del Candil. Esta és de major longitud i amplària, però no tan bonica. Sembla més un túnel fet per una corrent d'aigua i per tant pràcticament no té formacions.

Atenció amb els cartells que hi ha per la zona que no són correctes:

Ací teniu el track per a anar a la correcta cova del Tortero:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2728880

I Ací el de la cova del Candil:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2782679


Cova del Tortero:





Cova del Candil:



Dinant al pantà de Tous:


domingo, 1 de diciembre de 2013

Neteja Cova del Cavall. Llíria. València.

Com altres anys, un grup de companys de la SES del CEV i d'altres grups de espeleològia, quedàrem per a fer la neteja d'una cova. Esta vegada l'elegida (i afortunada) ha estat la Cova de Cavall, a Llíria.

La cova, està situada en la muntaya de Sant Miquel, i s'accedix per la part de d'arrere del cementeri. Es tracta de una cova horizontal, el la qual la major dificultat és la gatera (prou ampla i còmoda) que dóna pas a la sala inferiror.

Entre tot el grup d'espeleòlegs (grans i xicotets) netejarem amb conciència tota la cavitat i els seus voltants, traguent unes quantes bosses de fem plenes de vidres, llandes, roba, etc... fins i tot trobarem una part d'un jarró que donàrem al museu arqueòlogic per a comprovar la seua antiguitat.

Al final una bona acció que a més a més es va convertir en una jornada social, lúdica i festiva.

Fins a la pròxima!

Els components que colaboràrem en la neteja

Notícia al Levante-EMV