Desde València para nosotros que nos gusta la espeleo, la montaña, el ski, el snow, las ferratas, los barrancos, el buceo, las canoas, el trekking, patinar, la mtb...
Esta vegada decidirem acostar-nos a terres castellonenques a fer la Ferrata Roca Figueral. No estàvem massa il·lusionats ja que havíem llegit que era molt curteta, i fer-nos més de 200km entre l'anada i tornada ens "parava" un poc. Però sempre pensem: "si l’alternativa és quedar-nos en casa sense fer res, millor anem" i la veritat és que s'ho passarem d'allò més bé. Al final repetirem els 5 de la anterior activitat: Mª José, Raquel, Òscar, Carlos i Toni.
A les 13:30 començarem la ferrata, és una ferrata curta però vertical, no té massa dificultat excepte en un parell de passos desplomats que hi ha que buscar el lloc per a posar els peus i fer força de braços per a poder superar-los. Un parell de presses d'escalada ens ajuden a superar-lo amb més facilitat. La resta de la ferrata és senzilla i s'acaba massa prompte, en mig hora ja estàvem els 5 dalt. De totes formes, s'acaba la ferrata, per encara no s'ha acabat la activitat, seguint el camí a ma dreta (està perfectament indicat) en 5 minuts arribem al pont. Es tracta d'un pont curtet però molt aeri (calculem que està a uns 40m). Un bon lloc per a fer fotos.
Després del pont podem tornar pel camí que ens porta de nou al inici de la ferrata (crec recordar que eren uns 15 minuts) o baixar pel ràpel de 55m. Nosaltres no férem ni una cosa ni l'altra. La corda més llarga que tenim és de 50m i per tant no podíem fer el ràpel, així que improvisàrem un nou ràpel des dels ancoratges del pont, Un ràpel d'uns 40 metres ben bonic i "interessant".
Una vegada baix varem vore que en el ràpel de 55 hi ha una bona repissa als 35 o 40 metres per a fer-ho fraccionat i per tant segurament el podíem haver fet.
Quan arribàrem baix a l’inici de la ferrata (ja eren les 15:45) encara ens quedava una última activitat, una tirolina d'uns 55m i molt aèria. L'eixida de la tirolina impressiona per la seua altura. Està molt ben instal·lada amb cordes i un matalàs per a la frenada, encara que ja avisem que tal i com està no fan falta. No sabem si és perquè la polea que portàvem és més lenta que la que recomanen o perquè està destensada, però sempre es quedàvem parats abans d’arribar al final. Menys mal que ja ho havíem previst i portàvem una corda per a arrossegar des de baix al que es quedava penjat.
Com sempre, el horaris sembla que no estan fets per a nosaltres, començarem la ferrata a les 13:30 i terminarem la tirolina a les 17:00!!!
Al final un dia rodó i si al principi teníem dubtes de si valia la pena anar-hi, ara puc dir que és totalment recomanable.
Ascendint per la ferrata
Encara que curta és molt vertical
Passant pel pont.
Raquel atravesant el pont
El ràpel que instalarem des de els ancoratjes del pont
El ràpel vist des de baix
La tirolina
Estirant de la corda per a dur a Raquel al final de la tirolina
Els 5 components: Toni, Raquel, Carlos, Mª José i Òscar
Ací, teniu el video que grabarem durant l'activitat:
