Barranc dels Morts o Barranc Fondo. Xeraco. València.

No fa molt, trobàrem un díptic de l'ajuntament de Xeraco que parlava de la reinstal.lació d'aquest barranc. Com a més a més l'havia instal.lat un company nostre, el teniem pendent per a visitar.

Els components de l'activitat fòrem Raquel, Carmen, Mª José, Lolo i Toni.

Per a arribar, des de l'aparcament hem de seguir aquest track, estigueu atents al track, perquè el camí no sempre és l'evident...

L'aproximació, podriem dir que és la pitjor part d'aquest barranc, aproximadament 1 hora de camí i al sol, per la qual cosa recomanem evitar les hores central del día en estiu.

El seu recorregut és un poc "atípic" ja que s'ha intentat aprofitar al màxim la morfologia del terreny. Comencem descendit un primer ràpel a la capsalera del qual ens hem d'aproximar assegurats. Després de descendir els primers 10 metres, accedim a una segona reunió on hem de montar la següent capsalera. En aquesta reunió com a màxim poden estar 2 persones. Aquest segon ràpel és de 17 metres i té la part final en volat.

Una vegada hem arribat al llit del barranc, continuem una senda que ens torna a treure del barranc pel marge esquerre fins al tercer ràpel de 20m. Aquest ràpel s'instal.la a la soca d'un abre. Atenció al fregament, recomanable gastar una saca o un antifregament. A la base d'aquest ràpel tornem a entrar al llit del barranc a la part més formada. Continuem caminant pel llit del barranc on hem de superar 4 xicotets ràpels dels quals el més llarg no supera els 10 metres, fins a arribar a la part més "interessant"  del barranc. Una impressionant vertical de 65 metres. Aquesta vertical es troba fraccionada en 4 ràpels. Els primer de 13m que ens permet accedir a una reunió penjada per a iniciar el segon ràpel de 16 metres. Per començar el tercer ràpel ens podem reunir sense problemes ja que hi ha espai de sobra per a un grup nombrós. L'ultim ràpel de 35 m, comença prou vertical, pero els últims metres ja són amb menys inclinación. Aquest ràpel hel poder fer directe o fraccionat en una senzilla reunió a 24m de l'inici del ràpel.

Una vegada arribem baix només hem d'agafar el mateix  camí d'aproximació i tornar pel mateix lloc.

Un barranc amb unes instal.lacions impecables, però no sencill tècnicament. El fet de tindre varies aproximacions a les capçaleres a més de tindre diferents reunions fan d'un barranc prou interessant.

Per cert, les vistes de la mar són espectaculars.

Al final després de més de 5 hores d'activiat ens acostàrem al poble de Xeraco per a dinar i comentar el día amb unes cerveses ben fresquetes.

Començant el primer ràpel

Últims metres del segon ràpel

3er ràpel a un natural

L'ultim rà

Prácticas Progresión Vertical. Calles. València.

El domingo nos acercamos a la zona de Calles a hacer prácticas de progresión vertical. La zona es espectacular al lado de un puente y por encima del río. Estuvimos haciendo prácticas de instalación y desinstalación, así como de montar y desmontar un pasamanos. Una jornada muy interesante en la que aunque la teoría la tenemos muy clara, no hay nada como la práctica para encontrar las dificultades y aprender de los pequeños errores. Lo dicho, un día muy bien aprovechado en el que difrutamos un montón. 

Realizando la instalación del descenso

La primera instalación de Raquel

Peleando con la instalación del pasamanos

Terminando con el pasamanos

Sima Z3. Cuenca.

Como última actividad espeleológica de los días que pasamos por Cuenca nos acercamos a visitar esta cavidad. El grupo lo formamos Juani, Lolo, Pedro, Félix y Toni.

Se trata de una cavidad interesante, bastante más de lo que esperaba en un principio. El pozo de entrada de 21 m cómodo y amplio, es muy bonito, todo cubierto de musgo. Antes de llegar a su base, debemos instalar un pasamanos para acceder al siguiente pozo de 31m . Una vez en su base nos queda descender el pozo de 44m. Todos estos pozos son amplios. Una vez en la base llegamos a uno de los puntos más interesantes de la cavidad, uno de esos pasos que nunca olvidaremos, el meandro de los Valencianos. Un estrecho (muy estrecho) y largo (my largo) meandro que nos permite acceder a los 3 últimos pozos de la cavidad. Nosotros por falta de tiempo sabíamos que no íbamos a descender estos pozos, pero sí que queríamos al menos superar el meandro. El meandro es mejor pasarlo sin aparatos, siempre buscando los puntos más anchos, incluso hay un paso, que tendremos que pasar de forma horizontal, además de la estrechez hay que destacar su longitud, parece que no se termina nunca... al final llegamos al punto donde tenemos que empezar el descenso para alcanzar la cabecera del primer pozo. En este punto hay un anclaje químico que podemos utilizar para asegurarnos, pero que no es necesario para descender a la cabecera del pozo. Esta zona es un poco más amplia y nos podremos "reagrupar". Nosotros aun teníamos que volver a València y por la hora decidimos darnos la vuelta.

Como decía al principio una cueva bastante interesante, toda instalada con químicos. en la que estuvimos aproximadamente unas 4 horas y media.

Accediendo al pozo de entrada

Descendiendo el pozo de entrada

Descendiendo el tercer pozo

En la base del tercer pozo

Superando el meandro, en el paso de "Superman"

Durante el ascenso

Los 5 componentes