Vía ferrata Fuente Godalla. Enguera. València

Per segona vegada anem a gaudir d'aquesta via. La primera vegada fa temps i encara no s'havia fet l'ampliació.

Ací teniu l'entrada anterior amb la informació de com arribar.

Amb l'ampliació s'ha quedat una ferrata molt interessant. El pont, li dóna un punt molt interessant, ja que abans l'única opció per a seguir la via era fer la tirolina (o es creuava el barranc caminant). Ara tenim 2 opcions, o fer la tirolina o creuar el pont. Per suposat es poden fer les 2 opcions tornant caminant pel barranc.

El pont és impressionant, no per la dificultat, si nos per l'altura i longitud. Una passada.

Una vegada travessem el pont, podem abandonar la via si volem. Arribem a l'altre pont molt més modest que es supera sense cap complicació.

Ara accedim a l'ampliació, una part molt interessant catalogada com K4 i que ens va agradar molt. Un flanqueig horitzontal amb alguns passos molt interessants. Arribem al punt "estrella" de la via: un pas amb 2 anelles molt atlètic i que per desgràcia no se el que durarà... d'avant de mi un altre grup el va passar de qualsevol manera: penjant-se del cable guia, caminant i fins i tot caminant per d'amunt del cable guia. Poca gent el supera com toca.

Segirem per algunque altre pas curió i una trepada final ens puja fins al final de la via.

Per a tornar, haurem de baixar al barranc amb un camí marcat i tornar pel mateix camí pel que hem vingut.

Per cert, al principi de la via hi ha un xicotet tram K6 moooolt interessant...

Com comentava, després de l'ampliació una via molt recomanable.

Els 2 ponts

D'avant les anelles

Superant les anelles

Arribant al final de la via

 

Ski Vallnord. Andorra

Després del dia anterior per Ordino, el diumenge ens acostàrem a Vallnord per a gaudir del seu domini esquiable.

Un dia magnífic de sol, amb encara molta neu però amb una qualitat regular. A aquesta època de l'any no podem demanar molt més. El que sí que estaria bé, és que no mentiren, segon la pàgina oficial la qualitat de la neu era pols, però no era cert, la neu era dura-primavera (es transformava cap a la una).

Així i tot encara poguérem trobar unes quantes pistes per a gaudir del dia.

 

Ski a Ordino. Andorra

Després d'una temporada de ski complicada per la manca de ruixats de neu (no de neu) i per compromisos familiars, per fi, teníem l'oportunitat d'anar a esquiar.

Havia nevat uns dies abans, encara que amb la calor d'aquesta època de l'any la neu es transforma molt apresa, encara així, a Ordino indicaven que hi havia neu pols...
Agafàrem els trastos i cap a Andorra...

Ordino és una estació xicoteta comparada amb les seues germanes majors de Vallnor i sobretot Grandvalira, però per a un o dos dies val la pena.

Tinguérem sort de què la nit anterior a l'arribada, caigueren 2 o 3 centímetres de neu nova, per la qual cosa milloraren un poc les pistes, però he de dir que la qualitat de la neu no era pols, mentida!!!! Més aviat era neu dura primavera (com indicaven a la resta d'estacions).

Sí que és cert que al sector del telecadira de L'abarsetar la neu encara estava molt bé, però a la resta de l'estació neu dura.

Encara així, passàrem un molt bon dia d'esquí.