viernes, 25 de febrero de 2022

Travessia Ac12-Ac13. Barx. València.

Ja feia molt de temps que tenia en met fer aquesta travessia, per a fer-la quedar-me amb alguns membres de GIM els quals anaven a entrar per una boca, nosaltres entraríem per l'altra i ens trobaríem a la meitat, eixint nosaltres per l'altra boca i ells per la nostra... això era la teoria...

Per a començar i per motius de treball jo no podia estar en Barx abans de les 12:00, per tant la idea era que els meus companys anaren fent marxa amb la instal·lació i jo m'uniria amb ells més tard.

Havia quedat que em deixarien una nota per la boca que havia d'entrar... i la nota estava, però en compte de deixar clara la boca, tot el contrari... al final, vaig entendre que havia d'entrar per l'AC-13. Sense perdre un segon vaig començar el camí fins a l'AC-13, però amb les preses em vaig passar de llarg i pujar fins a la boca de la Sanxo!!!. Vaig pegar la volta i seguint el GPS vaig baixar finbs l'AC-13. Vaig pagar un crit per a avisar als meus companys de què ja havia arribat i ràpidament al contestar-me vaig comprovar que no era la boca correcta (d'amunt de què arribava tard, no era la boca que tocava). A tota presa, vaig començar el camí (camp a través) cap a l'AC-12. Encara que no plovia, sí que ho havia fet minuts abans i les plantes estaven totalment mullades per la qual cosa vaig acabar xopat...

Al final, després d'uns minuts (que ràpid es fa per dalt) vaig arribar per fis a l'AC-12. Sense perdre ni un minut vaig agafar l'stop i cap a baix.

En la base del primer pou vaig cridar als meus companys per avisar que ja havia arribat, la meua sorpresa va ser majúscula quan vaig comprovar que en compte d'anar en direcció cap a l'AC-13 anaven en direcció contrària!!!!!

Els vaig comentar l'error i començaren a pujar. Mentres amb la corda que sobrava del primer pou vaig començar a instal·lar el camí correcte, però com ja no tenia més material vaig haver d'esperar que vingueren els companys. Després de moltes risses per l'equivocació (de fet no paràvem de dir-me que no els quadrava res, normal!) continuarem amb la instal·lació esta vegada pel camí correcte.

Tot bé, excepte que havien quedat amb els altres companys, que si a les 16:00 no ens travàvem, pagaríem mitja volta.... Eren les quasi 15:00 per tant encara teníem temps però anàvem amb molt de retràs.

Sense perdre més temps, continuàrem amb la instal·lació sense més incidents fins que començàrem a escoltar les veus dels altres companys. Tot genial. Menjarem alguna cosa i continuarem el camí, aquesta vegada ascendent. Sense cap fet remarcable eixirem per l'AC-13. Camí al cotxe i a esperar, ja que la part de l'AC-12 és més llarga. Després d'aproximadament una hora vàrem vore les llums dels nostres companys.

Al final tot havia eixit bé.

Una travessia prou més interessant del que ens esperàvem. Al principi algun pas estret, però després la cova es va obrint fins a arribar a algunes sales de grans dimensions. En total tardàrem 5 hores (aproximadament un hora mes si es fa l'AC-13-AC12)

Després baixàrem a Barx a sopar i beure unes cerveses amb moltes risses. 
Un dia genial!


La nota que m'havien deixat, està clar no?

La boca de l'AC-12





Algun pas estret al principi


Avançant amb la instal.lació




Algunes colades

Al fons els llums dels nostres companys

Tots els components de la travesia (a la dreta en la penumbra està Jose)

Comencem amb l'ascensió


Eixint per l'AC-13

 

sábado, 5 de febrero de 2022

Ferrata Peña Grajera. Libros. Teruel

 Esta vez nos acercamos a Libros a recorres esta vía ferrata.

Para acceder, desde la propia plaza del pueblo tomamos la calle que asciende por la parte izquierda de la iglesia, veremos los carteles indicativos. No hay pérdida.

Los primeros escalones los encontramos justo al lado de las casas del pueblo. es una ferrata muy vertical en la cual iremos ganando altura rápidamente. Está muy bien equipada por lo que encontraremos escalones casi de sobra durante todo el recorrido. Durante el recorrido tendremos ue superar un par de ligeros pasos desplomados sin dificultad. Ya casi al final llegaremos al único paso horizontal, un corto puente que no tiene ninguna dificultad. Superado éste llegamos a una corta escalera de cable que accede al último tramo vertical hasta llegar al final de la vía.

Una ferrata sin dificultades con unas vistas espectaculares del pequeño y hermoso pueblo de Libros. EL único pero que podría poner es que la vía se hace corta, una pena. Aún así, no hay que perdérsela y por supuesto agradecer su construcción.


Ganaremos altura rápidamente



Las vistas del puebro de Libros nos acompañan durante todo el recorrido


Antes de atravesar el peunte



Una corta escalera de cable de acero