Després d'aproximadament 15 anys el meu somni s’ha fet realitat. “He fet l’Avenc de Quatretonda” i no m’ha decebut en absolut. Al principi estava un poc preocupat, ja feia més d’un mes que no practicava i m’hauria agradat haver fet un avenc més senzill abans d’enfrontar-me amb l’Avenc de Quatretonda: Impressionant pou de 100m, seguit d’un altre de 50m més.
És difícil explicar quines són les sensacions que s’experimenten quan estàs penjant d’una corda i veus allà baix les llumenetes dels teus companys que pengen de la mateixa corda, res més. Per dalt, un forat pel qual has d’eixir i que cada vegada queda més lluny. És una sensació de solitud. Tot depèn d’u mateix. Has d’assumir com d’insignificant eres en front d’esta meravella de la natura. Baixes, i baixes.... i per fi, arribes al final. Unes quantes fotos i alguna cosa que menjar, hem d’agafar forces per a assolir la pujada... molt dura, al menys per a mi. I poc a poc, per fi arribem a l’exterior.
Crec que encara que em queda moooooolt per aprendre, ja domine les nocions bàsiques de l’espeleo amb prou de soltura.
Estic enganxat. Ja estic desitjant fer la pròxima cova...
Els intrèpids espeleòlegs
Baixant pel pou
Jo mateix, penjat de la paret.
Baix de tot.
Pujant... per allà d'alt algú ja està arribant a dalt.