Avenc de la Figa, Argelita. Castelló.

Ya hacía tiempo que tenía en mete hacer esta cavidad, además hacía un par de días que había vuelto a mirar la topo y algunas reseñas, y recibo una llamada de Lolo: "¿Toni, vamos a hacer la Figa?" ¿Cómo iba a negarme? Así que después de recoger parte del material de la SES, para allá nos fuimos Lolo, Fran, Toni (yo mismo) y José.

El camino a la boca no está en muy buenas condiciones pero con la furgoneta no tuvimos ningún problema, con un turismo habrá que ir con mucha precaución. Este es el track que seguimos, aunque Lolo se acordaba perfectamente del camino.

La boca está justo al lado del camino que lleva a un puesto de vigilancia contra incendios. Está tapada con unas rocas (es conveniente por seguridad que siga así después de terminar la visita). Hay un árbol cercano que se puede usar como anclaje natural para la cabecera, pero es más recomendable utilizar el vehículo.

A las 11:30 entró Lolo realizando la instalación. La sima es una diaclasa, bastante cómoda y con cierta dificultad técnica, pero excepto el último pozo el resto de la cavidad es bastante cómoda. Llegados a los 110m, José continuó con la instalación. Por fin llegamos al último pozo, El Pozo Estrecho, el cual no teníamos demasiado claro si íbamos a descender, pero como íbamos bien de tiempo y no parecía tan estrecho como habíamos leído, para abajo que nos fuimos los 4. Un vez llegados a la base (-191m), nos hicimos las fotos de rigor y de nuevo para arriba. La base es estrecha, pero no es para tanto, los 4 podíamos estar sin mayor dificultad.

Esta vez me encargué yo mismo de la desinstalación. Después de salir de el pozo estrecho comimos algo (eran más de las 16:00 y no habíamos tomado nada). Sin más incidentes continuamos con la subida y la desinstalación (Lolo me relevó a los -60m) hasta la salida. Hora salida: 19:30. 8 horas en total, 5 personas parando como máximo 20 minutos.

Fuera había cambiado el tiempo de forma radical: Lluvia, viento y mucho frío (8 grados). Así que recogimos todo rápidamente y nos fuimos al bar de a piscina de Argelita a tomarnos... un café con leche (dónde han quedado las cervezas?)

No es una cavidad bonita ya que carece prácticamente de formaciones a excepción de alguna colada, pero si es interesante teniendo en cuenta la parte deportiva. Además hasta hace relativamente poco tiempo ostentaba el record de la cavidad más profunda de Castelló.

Toda, la cavidad está instalada con químicos y parabolts, por lo que no es necesario enroscar ninguna chapa lo que se agradece. Hasta existen los cordinos para los desviadores. Aún así, prever algunas cintas.

Un moscardón nos acompañó durante gran parte de la bajada, y de nuevo en la subida hasta la salida. Qué pesado!

Toni en la boca

Lolo, durante la instalación.

Fran posando para la foto.

Selfie en la base de la cavidad a -218m

Fran y Toni en la base.

Iniciando el ascenso

Los 4 componentes de izqierda a derecha y de arriba a bajo: Lolo, Fran, José y Toni (y la boca).

Vía Ferrata Tossal de Miravet. Pont de Suert. Lleida.

L'últim dia de Pasqua, anàrem a fer la Via ferrata de Tossal de Miravet Raquel, Òscar i Toni (jo).

La vía ferrata està dividida en 3 trams. Cada tram té un poc més de dificultat que l'anterior, i a la finalització de cada tram, hi ha un escapament.

El primer tram és el més senzil, excepte la part dels 2 ponts tibetans, que encara que no son difícils si que tenen la seua part d'emoció, sobretot l'access al pont i el sacsejament dels cables. Esta part és evitable, tenint l'opció de continuar per la ferrata evitant els dos ponts.

El segon tram és un poc més vertical, i tampoc té massa complicació, pot ser la manca d'algun escaló li dóna un poc més d'emoció.

Al tercer tram, la part més complicada és un "desplome" on els braços es van carregant al fer els fraccionaments. (Per supost, sempre tenim la opción de anclar-nos als escalons per a descansar).

En la part de dalt, hi ha una curta tirolina que no fèrem per falta de temps, a la pròxima...

Encara que el camí de tornada està molt ben indicat, encara no sabem com, perdèrem les marques i es clavàrem en un merder on ja no es podia seguir per la verticalitat... estigueu atents, (la baixada  es fa per la part esquerra de la ferrata)

Al final 2 hores de ferrata més 45 minuts per a tornar al cotxe, 3 persones sense massa presa. Una ferrata bonica i interesant, molt recomanable.

PD: Com Mª José s'havia quedat amb el xiquets, i per a que poguera difrutar d'aquesta ferrata, tornàrem ella i jo per la vesprada.

PD2: De camí cap a la ferrata vaig perdre la càmera de fotos, si alguna bona persona l'ha trobat que m'ho comunique...

Raquel al primer pont

Tornant a la ferrata pel pont superior

Superant el desplome al 3er tram

Ja, per la vesprada, Mª Joseé accedint al pont

Ski Baqueira Beret

El tercer dia de vacances en pàsqua anàrem Raquel, Mª José, Raquel i Toni (jo) a esquiar a Baqueira.

L'estació estava a tope de neu, encara que les condicions d'aquesta no eren massa bones, dura pel matí i primavera per la vesprada. De totes formes la neu estava molt millor del que podiem esperar i es va mantindre en bones condicions fins vora les 4 de la vesprada.

Un dia d'esquí a tope!!!!

Fins a l'any que ve...

Congost de Mont Rebei. Lleida.

Continuant amb les possibilitat que donava la zona on teniem la casa rural. Anàrem tots a fer l'excursió del congost de Mont Rebei en família.

Como ens preocupava la altura i que fora massa perillos per als xiquets, agafàrem cordes i arnesos per si calia nugar-los. Al final no va ser necesari, el cami és prou ample i als llocs més perillosos hi ha un passamans fet amb cable d'acer.

Una excursió magnífica, sencilla (si no tens vertigen) i molt recomanable. Nosaltres amb els xiquets no arribàrem al segon pont, eixe dia estàven amb poques ganes de caminar...

Un altre any la farem en kayak. Inclús hi ha la possibilitat d'anar amb kayak i tornar caminant que crec que és la millor opció de totes.

Com a anècdota, puc dir que nosltres forem els últims en tornar, a Òscar no li arrancava el cotxe i tinguerem que cridar a la grua.

Es pot vore l'amplària i el passamas de seguretat.

Magnífiques vistes. El pantà estava totalment ple.

El primer pont

L'ultim cotxe.

Via ferrata Urquiza Olmo i barranc de Sarah. El Montsec. Lleida.

Aquestes pasqües haviem llogat una casa rural a Aren com a punt neuràlgic per a poder fer diverses activitats.

Com a primera activitat ens tocava a Eva, Òscar i jo (Toni) i per a intentar contectar a tots decidirem fer una ferrata senzilla: La ferrata de Urquiza Olmo descartant l'ampliació (gran part del recorregut és un camí equipat) i un barranc sec: el Barranc de Sarh.

A les 10:30 començàrem a caminar, sense presa però sense pausa seguint este track. El camí va remuntant el barranc de la Pardina fins arribar a l'inici de la ferrata (hora: 11:00). Como comentava abans, en molts punts, sembla més un camí equipat que una via ferrata. Passàrem per la via del Ciclista i arribàrem a la zona més vertical i divertida de la via ferrata. No té molta dificultat. Una vegada superada la via ferrata, el camí continua pel llit del barranc, fins que arribàrem l'inici de la ampliació de la Urquiza Olmo i la de Feliz Navidad, les 2 de màxima dificultat. La Uriquiza encara sembla possible, però la de Feliz Navidad ja són paraules majors. Impensable per a nosaltres. De totes formes, com Eva no es plantejava fer cap ferrata continuàrem el cami. La veritat és que el camí passa al costat d'on acaben les ferrates, per tant Òscar i jo podiem haver fet la apliació de la Urquiza Olmo i haver quedat dalt amb Eva... però no ho sabiem.

Després d'un llarg paseig, arribàrem a línici del barranc de Sarah. La veritat és que el primer ràpel impressiona, no se si és perque és l'inici i estàs "fred", però l'aproximació amb un xicotet passamans té la seua gràcia. El barranc no té cap dificultat exceptuant la llargària dels ràpels, però totes les instalaccions són excel.lents.

Després una senda que ix a ma esquerra (no molt definida) ens porta al camí que haviem recorregut de matí. A las 17:00 en el cotxe.

Al final un dia complet d'activitat en un entorn molt bonic.

PD: No tinc més fotos, perque desgracidament vaig perdre la càmera 2 dies després.

Eva a l'inici de la Via ferrata de Urquiza Olmo

Òscar, Toni i Eva

Òscar, Eva i Toni ;-)