Com a primera activitat ens tocava a Eva, Òscar i jo (Toni) i per a intentar contectar a tots decidirem fer una ferrata senzilla: La ferrata de Urquiza Olmo descartant l'ampliació (gran part del recorregut és un camí equipat) i un barranc sec: el Barranc de Sarh.
A les 10:30 començàrem a caminar, sense presa però sense pausa seguint este track. El camí va remuntant el barranc de la Pardina fins arribar a l'inici de la ferrata (hora: 11:00). Como comentava abans, en molts punts, sembla més un camí equipat que una via ferrata. Passàrem per la via del Ciclista i arribàrem a la zona més vertical i divertida de la via ferrata. No té molta dificultat. Una vegada superada la via ferrata, el camí continua pel llit del barranc, fins que arribàrem l'inici de la ampliació de la Urquiza Olmo i la de Feliz Navidad, les 2 de màxima dificultat. La Uriquiza encara sembla possible, però la de Feliz Navidad ja són paraules majors. Impensable per a nosaltres. De totes formes, com Eva no es plantejava fer cap ferrata continuàrem el cami. La veritat és que el camí passa al costat d'on acaben les ferrates, per tant Òscar i jo podiem haver fet la apliació de la Urquiza Olmo i haver quedat dalt amb Eva... però no ho sabiem.
Després d'un llarg paseig, arribàrem a línici del barranc de Sarah. La veritat és que el primer ràpel impressiona, no se si és perque és l'inici i estàs "fred", però l'aproximació amb un xicotet passamans té la seua gràcia. El barranc no té cap dificultat exceptuant la llargària dels ràpels, però totes les instalaccions són excel.lents.
Després una senda que ix a ma esquerra (no molt definida) ens porta al camí que haviem recorregut de matí. A las 17:00 en el cotxe.
Al final un dia complet d'activitat en un entorn molt bonic.
PD: No tinc més fotos, perque desgracidament vaig perdre la càmera 2 dies després.
 |
| Eva a l'inici de la Via ferrata de Urquiza Olmo |
 |
| Òscar, Toni i Eva |
 |
| Òscar, Eva i Toni ;-) |
No hay comentarios:
Publicar un comentario