sábado, 25 de octubre de 2014

Barranc de Soler. Alcoi. Alacant.


Esta vegada quedarem Carlos, Oscar, Mª Jose, Raquel i Toni, per a gaudir d'este bonic barranc.

Seguint este track arribàrem al primer ràpel, un ràpel que no sabem per què, però no aparéix a la topo de barranquismo.net, la veritat és que un ràpel de 33 metres només arribar impressiona.

Desprès venen una sèrie de ràpels de diferent llargària i dificultat. Hem de destacar el ràpel que dóna a una marmita trampa, hi ha instal.lada una cadena que fa de passamans i que ens permet evitar la marmita sense dificultat. També és interessant el penúltim ràpel de 25 metrés per la seua verticalitat.

ATENCIÓ: La tirolina del final del barranc JA NO HI ÉS. Una llàstima, perque teniem moltes ganes de far-la. Per tant s'ha de baixar pel ràpel de 6 metres obligatoriament.

Com sempre ens ho passarem d'allò més bé, gaudint de l'entorn, de les vistes d'Alcoi i de la bona companyia. Al final el barranc ens costà unes 4 hores i mitja, però qui té pressa quan t'ho estàs passant tant bé? Això sí, arribàrem a Alcoi per a dinar a les 17:30.

Òscar, al primer ràpel de 33 metres
El primer ràpel
Raquel descendint el ràpel de 15 metres.

El barranc amaga llocs ben bonics. Jo mateix en el ràpel de 22m.
La cadena que ens permet superar la marmita trampa


Posant per a la foto, durant el descens

Carlos amb les vistes d'Alcoi al fons

El penultim ràpel de 25metres
Mª José descendit el penúltim ràpel de 25 metres.
Els 5 componentes: Carlos, Òscar, Mª José, Raquel i Toni

sábado, 11 de octubre de 2014

Ferrata La Mulatica y Barranco del Cingla. Andilla. València.

De vez en cuando surgen sorpresas como esta, una nueva ferrata a una hora de casa!!! Y para hacer más atractivo el tema además se puede combinar con un barranco!!! ¿Qué más se puede pedir?

Así que dicho y hecho, para Andilla nos fuimos esta vez Lolo, Carmen, Raquel y Toni (yo mismo).

Tras atravesar toda la zona desolada que un incendio en el 2012 arrasó (que triste), llegamos por fin al pueblo de Andilla, un pueblo con mucho encanto y que no conocía.
Para llegar a la ferrata y el barranco, basta seguir las indicaciones a la "Fuente del Señor" que es donde dejaremos los coches. Las indicaciones aparecen a mano derecha nada más pasar los frontones del pueblo. La pista está en muy buen estado y es apta para turismos. Una vez allí, nosotros optamos por hacer primero el barranco del Cingla y dejar la ferrata (el plato fuerte) para después.


Barranco del Cingla:


Siguiendo el track que han colgado los chicos de trackalet en su blog y después de hora y cuarto de caminata con calma, llegamos sin problemas a la cabecera del barranco. Muchas gracias chicos por esta nueva apertura! Seguid así.

El barranco no tiene demasiado interés, pero como comentaba es una buena actividad para combinar con la ferrata. Aunque es un barranco seco, quizás pueda quedar algo de agua después de lluvias, pero es siempre evitable.

A destacar el rápel de 26m. Existe una primera cabecera que tras descender unos metros da acceso a una segunda cabecera justo sobre el vacío. Con nuestra única cuerda de 40m venía justo llegar hasta la base desde la primera cabecera (justo, pero suficiente). Lo que ya no se es como hubiera ido la recuperación posterior de la cuerda (imagino que bien, aunque no lo probamos). Lo que hicimos es que el último (Lolo) se descolgó hasta la segunda cabecera donde reinstaló el rápel y descendió para evitar cualquier problema de recuperación de la cuerda.

Como decían por ahí, un barranco ideal para practicar técnicas de barrancos, eso sí, prever tiempo suficiente, que las horas se pasan volando.

Esto es lo que nos costó a nosotros, siendo 4 personas y tomándolo con calma para hacer fotos y demás. Nos saltamos un par de rápeles cortos (por tener agua debajo) y no instalamos el pasamanos.

Hora desde el aparcamiento hasta la cabecera: 1:15m
Tiempo descenso: 2:15m

Tras la comida en el área recreativa, nos equipamos para la ferrata.

Ferrata de la Mulatica:


El acceso está perfectamente indicado y se tarda 5 minutos en llegar al inicio desde la Fuente del Señor. El enclave donde está ubicada de la ferrata es magnífico, siendo la única ferrata que conozco que está instalada sobre piedra de rodeno.

La ferrata se divide en 3 tramos, el primero de mayor longitud totalmente vertical, con algunos pasos laterales y algún desplome que le dan "un puntillo" muy interesante. El segundo tramo de la ferrata está formado por un puente que salva un vacío considerable. El puente es bastante estable, con suelo de madera. El cable de vida queda un poco alto para los que no medimos 2 metros como yo, y tuve que utilizar mi cabo de anclaje.
Por último llegamos al tercer y último tramo, totalmente vertical y de nuevo con algún que otro desplome y pasos laterales que aún lo hacen más "interesante" que el primero, sobretodo llegando al final de la ferrata en la parte más alta. Preparad los brazos q os van a hacer falta!!!

El único comentario negativo que se me ocurre sobre la ferrata, es que podía ser más larga para poder disfrutar un poco más de ella, el resto de comentarios son todos positivos: material de instalación de gran calidad, buen diseño aprovechando al máximo lo que ofrece la zona, un entorno muy bonito. En fin, tened listas las cámaras de fotos.

Una nueva ferrata, que pese a no ser demasiado larga, sí que pondrá a prueba nuestras fuerzas y vértigo. Una ferrata altamente recomendable.

Nos llevó unas 2 horas realizar la ferrata, eso sí con mucha calma. El regreso al aparcamiento está perfectamente indicado, en unos 20 minutos ya estábamos en el coche.

Día redondo, que repetiremos con los amigos que no pudieron venir.

El primer rápel en la cabecera del barranco

El rápel de 16m, aunque realmente son 20 metros desde la primera cabecera

Impresionante el entorno y el rápel de 16m

Otro de los rápeles del barranco


El inicio de la ferrata

Mucha verticalidad

El puente


Alguno necesitó una ayudita al final de la ferrata

Lolo, Carmen, Toni y Raquel

sábado, 4 de octubre de 2014

Avenc de la Clapissa. La Calderona. Serra. València.

Per segona vegada visitem este magnífic avenc situat al Parc Natural de la Serra Calderona.

Com Manolo i Eva no pogueren vindre la primera vegada i pel temps tant limitat del que dispossavem necessitavem una cova curteta i prop de casa.

Encara que els demés ja l'haviem feta, decidirem repetir ja que la cova realment ben val una segona visita (per a algú ja anava a ser la quarta). Al final anàrem Manolo, Eva, Carmen, Lolo i Toni.

Como no és una cova massa llarga, em propossaren fer la instal.lació, per supost amb l'atenta supervisió de Lolo. La meua primera instal.lació!!! És curiós, que encara que he fet moltes coves, he desinstal.lat unes quantes i he vist com s'instal.la, fins a que no ho fas per primera volta no te n'adones de moltes coses. Bé, al final una instal.lació millorable, però acceptable. A la pròxima espere fer-ho millor.

La descripció es pot consultar a l'anterior entrada que vaig escriure en este blog seguint el següent enllàç.

Esta vegada, a més a més del recorregut anteriorment comentat i que repetírem, continuàrem desde la repisa que hi ha abans d'arribar a la base del segón pou en direcció sud, i que dóna accés a una sala prou concrecionada i amb un passamans ja instal.lat i que per falta de temps no seguírem (queda pendent per a una propera exploració).

Com a material, és suficient una corda d'uns 15 o 20 metres per al pou d'entrada, i una altra (o altres) per a salvar els vora 70 metres del pou. La cova a més a més està instal.lada amb parabolts i té totes les xapes.

Sembla que algú està preparant la topo de la cavitat, ja que hi ha marques per a pendre mesures, supose que no tardarà en ser publicada. Seria d'agraïr que qualsevol que entrara en esta cova fora respectuós amb el material i les cordes fixes ja instal.lades. Per favor molt de respecte. A més a més també trobàrem unes quantes rates penades que intentàrem no molestar.

Resumint, crec que una de les coves més interessants que podem trobar per la Calderona. Tornarem.

PD. No portava la càmera, quan Manolo em passe alguna foto la publicarem.