Via ferrada Cágate Lorito. Sant Llorenç de Montgai. Lleida

 Al principi sempre he pensat que no estava al meu abast, però després d'uns quants anys guanyant experiència (això sí també guanyant anys) teníem l'oportunitat de gaudir-la.

En un principi dona un poc de respecte, una k6! Però amb les tècniques de verticals que dominem de sobra gràcies a l'espeleo, estàvem segurs de què podríem superar qualsevol problema...

És cert que aquesta via no té res a veure amb les vies ferrades a les que estem acostumats, té de tot menys monotonia! És totalment un parc d'atraccions ferrater, impressionant la imaginació dels constructor per a aprofitar tan bé la paret i per a crear tants i tants passos diferents... és podeu imaginar que el pont és la part més senzilla i "avorrida" de la via.

L'inici és prou selectiu i ja ens indica la dificultat de la via, anem a tindre que tirar de braços i posar a prova totes les nostres habilitats. Després no hi ha treva, desplomes, cadenes, pèndols, tirolina, grapes d'escalada, etc...

Personalment em va semblar una via ferrada espectacular. És cert la dificultat i he de dir que un parell de vegades vaig fer "trampa" i em vaig agafar al cable de vida (sobretot en la zona de les grapes d'escalada).

Una via diferent que ben bé es mereix la seu reputació. Moltíssimes gràcies als instal·ladors!!! Tornarem!

L'inici ja ens avisa del que anem a trobar

Esta l'he posat perquè és l'unica que tinc

L'escala desplomada amb la campaneta

Les grapes d'escalada

Ja de baixada

La barra impressiona més del que sembla

La tirolina

Una altre pas "divertit"

Aquesta escala també és més complicada del que sembla

Posant per a la foto!

Via ferrada Roca Narieda. Fígols i Alinyà. Lleida.

Continuant amb les activitats per terres catalanes, aquesta vegada ens arrimàrem a la localitat de Fígols per a gaudir d'aquesta nova via ferrada.

Un dels nostres companys havia estat treballant en la seua construcció per tant portàvem un bon guia...

La via és molt llarga i espectacular, pujant uns 455m i de 1195m de longitud equipada, per la qual cosa fan de la via la més alta i llarga de Catalunya i la tercera més llarga d'Espanya. Té un primer tram catalogat com a K3 familiar que no férem, ja que per error pujàrem pel camí de retorn per tant començàrem directament pel tram k4.

Està equipada amb 4 ponts i té uns quants desploms, també un impressionant flanqueig a una gran altura i el "plat fort" i que caracteritza a aquesta via, l'escala Mariajo, una escala tipus electron però més ampla i revirada que permet ascendir uns quants metres. Com deia aquest punt és el més espectacular de la via. Si trobeu a molta gent fent la via, tingueu paciència perquè es fan cues... per últim afegir que el tram k4 no té escapatòries, això si, conta amb dos plataformes de fusta per a descansar.

Era la primera vegada que les xiquetes (12 anys i mig) s'enfrontaven a una via d'aquesta envergadura i no sabíem ben bé com anàvem a respondre, però al fi descobrirem que estan fetes unes males bèsties, ja que la feren tota la via sense problemes amb l'única dificultat de què a causa de la seua estatura no arribaven bé als escalons...

Una gran via, espectacular pel seu recorregut i llargària amb no molta dificultat però molt interessant, una via imprescindible. Nosaltres estiguèrem 3 hores i després 1 hora més pel camí de retorn.

Una visió general

El pont de futa està a gran altura

Es pot vore la cua...

Flanqueig horizontal

A les xiquetes no les arribaven les cames...

Una de les dos plataformes on podem descansar

Un pont nepalí

L'altura a la qual ascendim és impressionant

Els 6 components

Via Ferrada Serra de Les Canals. Oliana. Lleida.

Seguint per terres catalanes, ens acostàrem a la localitat d'Oliana per a recórrer la nova via ferrada de La Serra de les Canals.

Encara que l'oratge no convidava molt a recórrer aquesta via, com no plovia i no s'esperava pluja en les pròximes hores ens equipàrem i començàrem a pujar.

El primer tram familiar, es supera sense cap dificultat. No és un tram massa vertical i és ideal per a gaudir en família. Una vegada arribem dalt, podem abandonar si tirem a mà dreta o seguir la via si continuem a l'esquerra.

Ara comença la part amb més vertical i amb més dificultat amb un parell de desplomes i un interessant flanqueig a més a més 2 ponts, el primer de fusta i un altre nepalí que ens permet ascendir fins al cim de la Serra tot just on es troba la creu.

Encara que la ferrada sembla que s'ha acabat, encara ens queda el camí de tornada, que encara que fàcil també està equipat i ens permetrà gaudir d'unes bones vistes caminant tot just per l'aresta de la Serra.

Una via interessant, amb bones vistes, encara que en el nostre cas al principi amb la boira no es veia massa, això sí, li donava un "aire" espectacular... molt ben equipada, encara que en la meua opinió de vegades massa. En la meua opinió la catalogaria com k3. Des de l'inici de la via fins a la creu ens costà menys de 2 hores (5 adults i 2 xiquetes).

Combinable sense cap dubte amb la nova via Roca Narieda, i esperem que algun dia amb l'emblemàtica i per ara clausurada Regina. Si visitar la zona ja és interessant, amb les 3 vies de segur que animarà a tots els que els agrada aquest esport a vindre.

El primer tram familiar

Travessa Avenc Micó. Cardona. Barcelona.

Aprofitant el pont ens acostàrem a terres catalanes i com a primera activitat ens acostàrem a la localitat de Cardona per a gaudir d'aquesta travessa espeleològica.

Seguint aquest track, arribàrem sense dificultats al kasrt salí i només podem dir que ens quedarem bocabadats! Impressionant! I això que només havíem començat a caminar pel meandre que ens porta al Forat Micó.

El que ens trobàrem dins encara ens va impressionar més, sales precioses amb formacions blanques de sal d'una gran bellesa. Increïble!

Per diferents motius no havíem pogut preparar bé la travessa i no teníem molta informació, per la qual cosa no teníem massa clar el recorregut, així que anàvem avançant a poc a poc i amb prou de dubtes, deixant alguna fita per a tindre clar el camí de tornada per si havíem de pegar la volta.

Després d'un parell d'hores i quan ja havíem estat a punt de pegar la volta, arribàrem a una estretor vertical que no invitava a passar (sobretot si després havíem de tornar), quan ja pensàvem desistir (ja que no teníem gens clar quan faltava i si realment era el camí correcte) vam veure la claredat de la boca d'eixida! Ja estem!!!

Una vegada fora, el paisatge també invitava a fer fotos i més fotos, semblava que estàvem en un altre planeta! La tornada no és senzilla si no es porta un GPS, ja que vam eixir totalment desorientats...

Una travessa senzilla per la seua longitud i perquè no cal cap material de verticals, però sí que cal un bon coneixement del món subterrani. El recorregut no és sempre evident i cal superar unes quantes gateres i estretors... como ja he dit més d'una vegada el món subterrani no és molt amigable...

La veritat és que fa anys que fem espeleo i mai havíem vist formacions i un paisatge com aquest, realment val la pena.

Després visitaren l'impressionant castell i la localitat de Cardona amb un bon sopar en bona companyia.

La veritat, em sorprén que aquesta zona no siga tan famosa espeleològicament parlant.

Roques salades!

El meandre d'entrada ja és espectacular

Una vegada eixim a l'exterior el camí de tornada és impressionant.