Feia temps, em vaig acostar un parell de vegades en bicicleta de muntanya per a localitzar la boca. La primera no ho vaig aconseguir. Les coordenades que vaig trobar al magnífic article de Policarp Garay Martín a la revista Bereig nº12 no em serviren (encara no se quin és el error que vaig cometre) però després de convertir el datum i provar amb les UTM i les geogràfiques no vaig tindre sort. La segona vegada, amb paciència i seguint la descripció vaig trobar la boca.
Estes son les coordenades que vaig obtindre en la boca (Datum wgs84): 39,6782N 0,4852W i este és el track que he publicat.
Per a l'exploració s’apuntàrem: Rubén, Arantxa, Carmen, Lolo i jo (Toni). Lolo i Arantxa foren els encarregats de fer la instal·lació. La idea era baixar pel pou de 57 m fins al passamans i baixar a la cota màxima o al menys passar el pas Juanki.
No sabem per quina raó no trobàrem el passamans i baixàrem el pou de 57 mestres fins a un con d’enderrocs. Fins a este punt la baixada és molt còmoda i amb una bona instal·lació amb parabolts. En el con d'enderrocs col·locàrem un spit per tal d’assegurar-nos i baixàrem pel sud pel pou de 22m fins a la cota de -102m. L'estat d'algun dels sptis no és massa bo, ja que estat prou rovellats i no dóna massa seguretat.
Tot açò és el que pensem que férem, perquè a la base, arribàrem fins a una estreta fissura per la qual ja no es podia seguir (o això pensàvem). Arantxa, experta en clavar-se per llocs impossibles es va llevar el material i va intentar passar. Fet!!!! Semblava impossible però ho aconseguí. A l'altra part, un estret pou d’aproximadament 8 metres que va descendir fins a que es colmatava.
Haurem de tornar per a confirmar esta part i si és correcta prendre les mesures i contactar amb els creadors de la topo per a la seua ampliació. Tot açò ho tenim que confirmar.
D'exprés de l'exploració tots cap amunt amb molta cura per evitar la caiguda de pedres. Em vaig "presentar voluntari" per a fer la desinstal.lació que anava a compartir amb Ruben, però al final com ja quedava poc... la va vaig fer completa.
Estiguérem en la cavitat un total de unes 5 hores, i ens quedarem amb un sabor agredolç, per no complir l'objectiu de baixar a la cota màxima, però contents si al final podem confirmar el xicotet descobriment. Tornarem!!!!
De dalt a baix i de esquerra a dreta.: Arantxa, Ruben, Lolo i Toni. (Carmen fent la foto) |
Ruben, entrant al primer pou de 12m |
El pou de 57m |
Buscant el passamans |
Un habitant de les profunditats |
Arantxa passant per on pensàvem que no es podia passar |
No hay comentarios:
Publicar un comentario