domingo, 8 de diciembre de 2013

Avenc del Muladar. -137m. Serra. València.


Des de fa ja un temps volia fer este avenc per diferents motius: és la profunditat màxima de la Serra Calderona, es relativament recent, a nivell esportiu em semblava prou interessant amb el passamans i encara que no pensava passar, també em semblava curiós acostar-me al pas 5 estrelles. A més a més està prop de casa.

Feia temps, em vaig acostar un parell de vegades en bicicleta de muntanya per a localitzar la boca. La primera no ho vaig aconseguir. Les coordenades que vaig trobar al magnífic article de Policarp Garay Martín a la revista Bereig nº12 no em serviren (encara no se quin és el error que vaig cometre) però després de convertir el datum i provar amb les UTM i les geogràfiques no vaig tindre sort. La segona vegada, amb paciència i seguint la descripció vaig trobar la boca.

Estes son les coordenades que vaig obtindre en la boca (Datum wgs84): 39,6782N 0,4852W i este és el track que he publicat.

Per a l'exploració s’apuntàrem: Rubén, Arantxa, Carmen, Lolo i jo (Toni). Lolo i Arantxa foren els encarregats de fer la instal·lació. La idea era baixar pel pou de 57 m fins al passamans i baixar a la cota màxima o al menys passar el pas Juanki.

No sabem per quina raó no trobàrem el passamans i baixàrem el pou de 57 mestres fins a un con d’enderrocs. Fins a este punt la baixada és molt còmoda i amb una bona instal·lació amb parabolts. En el con d'enderrocs col·locàrem un spit per tal d’assegurar-nos i baixàrem pel sud pel pou de 22m fins a la cota de -102m. L'estat d'algun dels sptis no és massa bo, ja que estat prou rovellats i no dóna massa seguretat.
Tot açò és el que pensem que férem, perquè a la base, arribàrem fins a una estreta fissura per la qual ja no es podia seguir (o això pensàvem). Arantxa, experta en clavar-se per llocs impossibles es va llevar el material i va intentar passar. Fet!!!! Semblava impossible però ho aconseguí. A l'altra part, un estret pou d’aproximadament 8 metres que va descendir fins a que es colmatava.
Haurem de tornar per a confirmar esta part i si és correcta prendre les mesures i contactar amb els creadors de la topo per a la seua ampliació. Tot açò ho tenim que confirmar.

D'exprés de l'exploració tots cap amunt amb molta cura per evitar la caiguda de pedres. Em vaig "presentar voluntari" per a fer la desinstal.lació que anava a compartir amb Ruben, però al final com ja quedava poc... la va vaig fer completa.

Estiguérem en la cavitat un total de unes 5 hores, i ens quedarem amb un sabor agredolç, per no complir l'objectiu de baixar a la cota màxima, però contents si al final podem confirmar el xicotet descobriment. Tornarem!!!!

De dalt a baix i de esquerra a dreta.: Arantxa, Ruben, Lolo i Toni. (Carmen fent la foto)
Ruben, entrant al primer pou de 12m
El pou de 57m
Buscant el passamans

Un habitant de les profunditats

Arantxa passant per on  pensàvem que no es podia passar


No hay comentarios:

Publicar un comentario