Aquesta vegada volíem fer una eixida d'espeleo no massa complicada. Havíem vist el gran treball d'un grup d'amics espeleòlegs de la Vall d'Uixó i de Castelló i com no coneixíem l'avenc decidirem arrimar-nos a Borriol a vore que trobàvem.
Per a arribar només hem de seguir el següent track.
L'avenc es troba només a 5 minuts de l'aparcament, encara que no hi ha una senda molt definida la boca es pot trobar sense dificultat seguint el track. El primer que ens va cridar l'atenció és la quantitat de pedres acumulades en mig de la boca fruit de l'esforç de la desobstrucció.
Pel forat desobstruït accedim a l'interior de la cavitat a la Sala de las Raices. Nosaltres seguirem la via principal fins a la sala del Rino.
Una vegada visitàrem la sala Rino, que a banda de la important troballa, no té gens d'interés decidirem tornar a pujar i baixar per la via de la Sala de las Comunicaciones per a arribar a la cota màxima de la cavitat de -88 m.
Al principi és una rampa de terra prou empinada que dóna pas a la capçalera un poc estreta del pou. Després de descendir el pou, vaig pujar la trepadaque ens porta a la capçalera de l'últim pou. Havíem llegit que es trobava només amb els forats per a multi monti i no havíem agafat cap, però de totes formes volia comprovar-ho, i efectivament continua així, estiguérem a punt de posar nosaltres els spits, però el pou no té massa interés.
La càmara que normalment utilitze per a espeleo va passar a millor vida en un desgraciat accident a l'anterior eixida, i per a immortalitzar aquesta eixida vaig agafar el mòbil. Quan vaig tirar mà a la butxaca per a agafar-ho i fer alguna foto em vaig adonar de que no estava!! Segurament passant alguna estretor m'havia caigut... Començàrem a buscar-lo sense massa convicció per la zona, però res. Vaig tornar a la galeria principal on havíem deixat unes saques per si estiguera dins, però tampoc...
Quan ja el donava per perdut, vaig tornar a destrepar pel Tercer Laminador i em vaig clavar per un pou que ja havia estat mirant abans ja que sembla el camí més evident, (encara que no ho és) al final el vaig baixar amb prou de cura, però res... continuava en rampa i al final s'havia de desgrimpar un parell de metres en oposició, no se ben bé per quina raó però vaig baixar, i en un forat d'un metre estava el mòbil mig tapat per unes pedres!!!! M'havia caigut pel pou i havia redolat fins a aquest punt, el primer miracle va ser trobar-ho i el segon, és que gràcies a l'ajuda de la funda estava intacte!!!! Quina alegria! Vaig grimpar en oposició i cap a fora.
Podeu trobar tota la informació d'aquest nou avenc ací i ací.
Un avenc del qual no esperàvem molt i que al final no va estar malament. Prou ample i còmode amb alguna estretor però no d'aquestes que no s'obliden. Passàrem un bon dia.
 |
| Abans d'entrar |
 |
| Les galeries són prou amples |
 |
| Accedint a la Sala del Rino |
 |
| Amb u somriure després d'eixir |
No hay comentarios:
Publicar un comentario