Aquest avenc és per a mi emblemàtic.
Encara recorde amb només 14 anys quan vaig sentir al mestre d'educació física comentar que feia espeleologia... la primera resposta va ser "ens podies d'ur a una cova!!!"
En compte d'una cova, als 7 "elegits" de la classe ens va dur a aquest avenc, sense tindre ni idea de cordes, descensors ni fraccionaments. Ara dubte molt que férem una imprudència ¿? com aquesta. Aquella vista em va marcar i ara després de més de 30 anys torne a viure aquella experiència que de segur és ben diferent. Aquesta vegada el grup amb un poc més d'experiència ;-) el formàvem Raquel, Mª José, Carmen, Lolo i Toni.
Per suposat no recordava en absolut el camí d'anada (no estava l'autopista) i la boca la recordava prou més gran. El que sí que pensava és que el pou ara amb l'experiència em semblaria una bovada, però la veritat és que no, encara que siga de només de 20 mestres com està molt il·luminat per les diferents boques impressiona prou.
Aquella vegada encara que baixàrem i pujàrem per la corda recorde que posaren un electron per evitar haver de fer cap fraccionament, a més a més anàvem nugats a una altra corda de seguretat, ara vaig fer jo la instal·lació... La idea era entrar per la boca del pou de 20 mestres, mentre Lolo deixava instal·lava el pou de 40 mestres per a fer la travessa.
L'avenc està instal·lat amb parabolts, encara que hi ha mogolló d'espits d'antigues instal·lacions i pràctiques, només cal recordar que a aquest avenc també se li diu "l'avenc escola".
Una vegada baix em va sorprendre que la sala era tal com la recordava després de més de 30 anys!, sembla que hi ha coses que et marquen de per vida i es graven a foc al nostre cervell!
Després pujàrem per la corda que està en fixe (i en molt bon estat) i que ens porta al següent pou. En aquell moment no recorde que n'hi haguera una corda, crec que el primer havia de grimpar i posar ell la corda i els altres s'enfilaven ajudant-nos amb la corda...
El següent pou de 18 metres molt senzill i en rampa ens du a la finestra que comunica amb el pou de 40 metres. Abans podem baixar a la sala de les Rates Penades on encara hi ha un xicotet llac que recordava perfectament!!! (l'altra vegada recorde haver-ho vist però no recorde que baixarem). La saleta, és prou bonica amb formacions que recorden (per suposat salvant la distància) a la Sima de la Higuera en Murcia.
Tornat a la finestra vaig continuar amb la instal·lació (també amb parabolts i spits) que ens permet baixar al final del pou de 40m. Ací una placa ens recorda el trist accident d'un company de la nostra i extinta SES del CEV.
Lolo va desinstal·lar el camí de tornada i Raquel va fer el mateix amb el pou de 40m.
Al final, un bon dia d'espleo visitant aquest avenc que tantes ganes li tenia per "comparar" i del qual, encara que no esperava massa, no està gens malament si el fem complet. Em va agradar molt!!
 |
| Instal:lant el pou d'entrada |
 |
| Els "ulls" de la sala |
 |
| La trepada necessària per accedir al següent pou |
 |
| La sala no es prou bonica il.luminada per al llum exterior |
 |
| El xicotet llac de la Sala de les Rates Penades |
 |
| Curioses formacions hipogèniques |
 |
| Instal.lant desde la finestra el final del pou de 40m |
 |
| El bonic pou de 40 m |
 |
| Boniques formacions a la base del pou |
 |
| El pou de 40m |
 |
| Eixint per pou de 40m |
 |
| Topografia del Catálogo Espeleológico del País Valenciano |
No hay comentarios:
Publicar un comentario