Després de fer nit, ens acostàrem Lolo, Jose, Fran i Toni a la primera de les cavitats, l'Avec de la Crisi. El camí fins a l'aparcament, també es pot recórrer amb turisme (amb molta cura). Des de l'aparcament en 5 minuts arribem a la boca. Ací podeu trobar el track.
Tota la cavitat està instal·lada amb químics, per la qual cosa el recorregut es fa prou àgil. El pou inicial (major vertical de Catalunya amb -117m) es baixa de forma còmoda i sense massa complicacions llevat de l'inici prou estret i d'algun altre pas també un poc estret però fàcil. El més complicat el la quantitat de gotejos que et van mullant a poc a poc.... Como el pou és prou estret no dóna massa sensació de verticalitat, una llàstima...
Una vegada arribem a la base del pou, comença el recorregut horitzontal. Nosaltres només volíem arribar al llac al qual aplegàrem sense massa complicacions en uns 30 minuts. Després d'unes quantes fotos i menjar alguna cosa, retornàrem pel mateix camí.
La pujada va ser còmoda igual que la baixada, però com és més lenta, els gotejos ens acabarem mullant (havia plogut prou els dies anteriors) i amb la baixa temperatura exterior patirem prou de fred esperant que isqueren tots els membres.
Un avenc interessant per la seua part esportiva, però del qual esperàvem alguna cosa més del seu recorregut horitzontal. Estiguérem un total de poc més de 4 hores.
Entrant per la boca |
Un pas estret a la base del pou |
Un passa mans ens ajuda a superar un xicotet pou |
El 4 membres posant en la sala del Llac |
No hay comentarios:
Publicar un comentario