Travesia Ereta-Melic de Pau. Argelita. Castelló.

sábado, 30 de marzo de 2019

Travesia Ereta-Melic de Pau. Argelita. Castelló.

Feia molt de temps que voliem fer este avenc. Com ens juntàrem quatre espelòlegs Paco, Jose, Lolo i Toni decidirem fer la travessia.

Per a arribar podeu seguir este track. A uns 2 km de l'avenc i ha una cadena per la qual cosa no es pot continuar amb un vehicle. Nosaltres tinguèrem sort i ens trobàrem a l'amo dels terenys que molt amablemnt ens deixà passar fins a una casa en ruïnes que es troba a pocs metres de la boca de la cavitat, això si, amb la condició de que al tornar tancàrem la cadena... això ens estalvià una bona caminata... moltes gràcies!

Des de l'aparcament, hem de seguir el track per a trobar la cavitat ja que no hi ha camí. Una vegada la teniem localitzada anàrem en busca del Melic de Pau. Sense el track també és difícil de trobar, encara que una gran fita de pedres ens indica el lloc.

Com comentava abans, la idea era dividir-nos en dos grups, Paco i Jose entrarien per l'Ereta i Lolo i Toni pel Melic de Pau, després ens trobaríem baix.

L'entrada per l'Ereta és cómoda i senzilla, molt ben instal.lada, en canvi l'accés pel Melic de Pau és prou estret i incòmode, encara que no tant com pensava al principi. Jo (Toni) vaig ser l'encarregat de la instla.lació. Els primers metres són els més estrets i incòmdes pero es baixen sense dificultat amb bona insta.lació d'espits, excepte en els pous de 10 i en el de 31 metres on els spits estan molt rovellats i hem d'aprofitar naturals... una vegada arribàrem baix, ja ens estaven esperant Paco i Jose.

Ens contaren que per a atravesar el pou de 17m tingueren que montar un passamans, ja que el pas, encara que possible, és prou perillós...

Una vegada tots reunits decidírem baixar el pou de 32 metres del sector SE, per a arribar-hi, hi ha que fer una xicoteta ascensió equipada amb una corda fixa i passar una part prou estreta però còmoda. Després, els primers metres del pou també són prou estrets. Jose, va ser l'encarregat de la instal.laió i quan ja casi estava arribat baix s'adonà de que no arribava la corda. Com haviem montat un passamans per a accedir a la capsalera, el desinstal.làrem i poguèrem recuperar uns metres de corda que ens van permetre arribar baix. Des de la base del pou podem continuar uns pocs metres però molt estrets i incòmodes.

Quan pujàrem, Paco va decidir que no tenia moltes ganes de patir exint pel Melic de Pau, per la qual cosa, Paco i Toni eixírem per l'Ereta i Jose i Lolo pel Melic...

A l'igual que durant la instal.lació, la part del Melic, és fa més llarga i costosa i per tant Paco i Toni eixirem abans, arreplegàrem tot i ens acostàrem al Melic a esperar als nostres companys. Va ser divertit vore como eixien... baixar és fàcil, però pujar no tant...

Al final estiguèrem en la cova unes 6 hores. Un avenc que ens agradà molt, no per la seua bellesa ja que pràcticament no té formacions, però molt per la seua par esportiva, i pel fet de poder fer una xicoteta travessia. Quedàrem molt contents.