Com esta vegada
no hem pogut formar un grup més gran i anem només Manolo i jo, hem
decidit fer un avenc no massa llarg per no anar massa carregats amb el
material. L’avenc elegit a sigut L’avenc del Castell.
L’Avenc del Castell
està totalment equipat amb totes les plaques dels parabolts i inclús amb els
cordinos per als desviadors. És tracta d’una cavitat formada per una successió
de pous, no massa amples però que excepte en un parell d’estretors no dóna
molta sensació de claustrofòbia. Tampoc es tracta d’una cavitat massa profunda
(-105m), aixina i tot ens passarem més de 7 hores en l’avenc, això sí, amb
molta calma, fent fotos i sense preses. Ací podeu trobar tota la informació en
este completíssim document elaborat per Rebeca Diaz Samitier i Vicent Sanchis
Garcia, moltíssimes gràcies!!! Estes són les coordenades: 38º 53' 8,865"N i 0º 41' 21.789"W (Datum WG84)
L’encarregat de
fer la instal·lació va ser Manolo, i jo vaig ser l’encarregat de desinstal·lar.
A nivell esportiu és una cavitat prou divertida amb un parell d’estretors como
comentava abans que hi ha que passar amb molta calma. El primer es tracta d’un
pas vertical d’un parell de metres al pou de 36. Es pot passar sense
dificultat en el descens, però en la pujada amb els aparells d’ascens el pas es
fa un poc més complicat. L’altra estretor és el pas que dona al p-15. És tracta
de un estret forat que dóna just al sostre del pou. En este punt estiguérem
prou més temps del que en un principi esperàvem. Manolo va intentar passar fins
a 4 vegades sense aconseguir-ho. De fet inclús va platejar el finalitzar en este
punt la visita a la cavitat... Encara que el meu nivell claustrofòbic es superior
al de Manolo, també he de dir que a mi m’impressionen més les estretors “llargues”,
es a dir que un pas tan curt com aquest (encara que molt estret) no m’impressiona.
Per tant, vaig intentar passar jo per l’estretor això si, en una posició
distinta i ho vaig fer sense massa dificultat. Això va fer recapacitar a Manolo
que ho va tornar a intentar i esta vegada sí va poder passar. És recomanable enganxar
el descensor al cab d’ancoratge curt (o inclús el llarg) per a que no moleste,
a més a més soltar-se el croll per a no quedar-te atrapat (cosa que vaig comprovar
per mi mateix durant l’ascens).
La veritat és que
es tracta d’una cavitat prou interessant, amb bastants colades durant tot el
descens. Un avenc recomanable del qual s’emportàrem una molt bona sensació, inclús
millor de la que s’esperàvem.
Jo, a l'entrada.
Vista de la boca des del primer pou
Les colades ens acompanyen durant la major part del descens.
Durant la baixada
El segon intent de passar per l'estretor abans del p-15
Per fi!
Formacions al fons de la cavitat.
Durant l'ascens
No hay comentarios:
Publicar un comentario