domingo, 10 de abril de 2016

Avenc del Cavall. Olocau. València.

Feia molt de temps que tenia pendent la visita a aquesta cavitat per ser una de les més emblemàtiques de la Serra Calderona. Aquesta cova a estat sempre envoltada de misteri amb la llegenda del cavall. De fet, ens trobàrem amb uns Olocauins (que per cert mai havien entrat a la cova) i que segons havien sentit, encara no s'havia trobat el final de la cavitat i que a més a més la cova arribava fins a Llíria!!!!! (El que fa la imaginació i la fantasia). Tornant a temes més racionals, l'avenc també era interessant perque fins fa poc ostentava el rècord de fondària de la Calderona amb els seus -103m.

Quan em comentaren la posibilitat d'anar hi, no ho vaig dubtar, encara que tenia un temps limitat.

A final el grup el formàrem Ana, Jose, Carmen, Lolo, Paco i Toni.

Com sempre passa, quan més "curta" és l'activitat, amb més calma l'agafes... primer quedàrem a Olocau a fer-mos un café, després anàrem a la recerca d'un "forat" que Lolo havia descobert en una altra ocasió que havia estat per la zona  i que segons ell estava relativament prop de la cova. Volia comprovar si tenia possibilitats... el problema és que no sabia exactament on estava, així que estiguèrem pegant voltes més d'un hora fins a que per fi el trobàrem. Al final res, no semblava que tinguera continuïtat.

Per fi, a les 13:00 entràrem a la cavitat. Entràrem  no vol dir que començàrem a baixar, no hi havia forma de trobar el pou de descens (i això que alguns ja l'havient fet), vinga provar i provar i res. Al final el trobàrem a la part esquerra del "cavall", entrant per un forat un poc estret que donava a una xicoteta saleta. Al final d'aquesta, comença la capçalera del pou (prou estret al principi). Després ja més cómode. Com sabia fet tant tart i Paco i jo teniem pressa, decidírem eixir abans de baixar l'últim pou, una llàstima.

Una cova, de la que pot ser m'esperava un poc més... no està malament, però amb el temps i la experiència, ens fem cada volta més exigents, Una llàstima el tindre que tornar més prompte, perquè ens ho passàrem d'alló més bé.











No hay comentarios:

Publicar un comentario