Via ferrata Baumes Corcades. Centelles. Barcelona.

Per a completar les vacances de pasqua, ens acostàrem Raquel, Òscar, Pedro i Toni a fer aquesta via ferrata, que pel que vaig llegir és la més visitada a Catalunya.

No deixa de ser una via "curiosa" ja que està formada per 4 trams diferents separats els uns dels altres.

El primer tram no té massa complicació, després d'uns quants metres de pujada arribem a una bifircació on podem triar la via fàcil, o la difícil que és la que noslatres fèrem. Aquest tram, tampoc té  massa complicació excepte quan s'arriba al pont, el plat fort de la via ferrata: Un llarg pont nepalí de 68m (el més llarg d'Europa) molt aeri i que es mou mogolló... La veritat és que és tota una experiència. No és difícil técnicament, però impressiona, i molt. Cadascú el passa al seu ritme, hi ha gent que pot estar més de 15 minuts i d'altra que en 5 ja l'ha superat. Tot és relatiu...

Després de creuar el pont, la via transcurreix de forma horitzontal. Fins arribar a una bifurcació on es pot continuar fins al tram de Tosquera o pujar, nosaltres pujàrem. Una vegada s'arriba al final d'aquest tram es creua la carretera (que després hem de seguir per a tornar a l'aparcament), i arribem a l'últim tram. L'inici és curiós, i impressiona més que la dificultat que té. Per a superar un sostre, els constructors han possat una barra horizontal, amb una escala, molt divertit i un lloc molt estètic per a fer fotos. Després d'un últim esforç arribem d'alt del Turó del Puigsagordi (972 m) on podem gaudir d'unes vistes espectaculars.

Després, per tornar hem d'agafar una senda a ma esquerra que ens baixa fins a la carretera que hem de seguir fins arribar a l'aparcament.

Una ferrata molt recomanable, que encara que no és molt vertical ni aèrea, sí que té grans atractius, sobretot superar el pont nepalí.

 

  

Via Ferrata Saltant de l'aigua. Figuerola del Camp. Tarragona.

Completant les activitats pasqüeres, decidírem anar a fer aquesta ferrata amb el xiquets.

Arribant al poble de Figuerola del Camp, podem deixar el cotxe a l'aparcament a l'eixida i en uns 30 minuts caminant arribem a l'inici de la via. Si disposem d'un 4x4 podem continuar pel cami fins a una curva tancada on trobem un poste indicatiu on podem deixar el vehicle.

És tracta de un ferrata curta i indicada per a fer amb els més menuts. La ferrata és senzilla i l'únic punt més "complicat" és un xicotet "desplome" al final del tot. Té un traçat un poc curiòs, però un cartell a l'inici de la via indica la forma de recorrer-la sencera.

Una ferrata recomanable per a fer en família. Llàstima l'hora a la que arribàrem, ja que anàrem "un poc" estresats per a que no es fera de nit. En uns 30 minuts amb els xiquets és pot fer completa.

 

Via Ferrata Venes de Rojalons. Montblanc. Tarragona.

Aprofitant el segon dia de Pasqua, anàrem a fer aquesta Via Ferrata. Els "agraciats" fòrem: Jose, Lolo, Mar, Fran, Pedro, Fàtima, Raquel, Oscar, Mª José i Toni.

És una via curiosa, ja que no puja molt vertical, si no que és més bé horizontal (fins i tot té alguan baixada) i amb una part subterrània.

Només començar i al final del primer pont, trobem un pas prou selectiu, ja que s'ha de tirar de braços. De fet, mentres ens preparàvem per a començar dues xiques tingueren molts problemes per a passar i al final donaren la volta.
Al nostre grup, tinguerem que ajudar a superar a més d'una perquè tampoc podien passar... Si es supera aquest punt, la resta de la ferrata se fa sense moltes complicacions. Hi ha un parell de trams difícils, però que són opcionals, ja que hi ha una via alternativa.

Aquesta ferrata té un preciós tram subterràni que la fa molt interessant. És la única a la península amb esta característica. Per a susperar-ho és imprescindible l'ús d'un frontal.

A nosaltres amb moooolta calma, ens costà unes 2:15 hores.

Gaudirem molt d'aquesta via, molt recomanable.

Un tram pel qual hem de baixar

El tram subterràni

Eixint del tram subterrani.

Avenc de l'Esquerrà. Garraf. Barcelona.

Una de les activitats dels dies de Pasqua que passàrem per Catalunya, era baixar aquest avenc. Els components erem: Carmen, Fran, Lolo, Mar, Ana, Fàtima i Toni. Jose no es trobava massa bé, i al final no va baixar...

Per a arribar a la cavitat, tenim dos camins, des d'Olivella o des d'Olesa de Bonevalls, la pista de terra d'aquest segon camí és mes curta i es troba en millors condicions, en qualsevol cas es pot arribar amb un turisme normal.

Una vegada arribàrem a la boca, ens trobàrem amb uns companys del Centre Excusionista de Lleida, ells anàven a fer la vía Rat Penat i noslatres la de Anna Mª Pallejà, per tant només comparitiem la baixada del primer pou fins a la finestra. Cap problema. Des d'ací vos enviem una salutació

L'equipació de l'avenc és impecable, tot equipat amb químics amb anelles. Una delícia. L'instal.lador va ser Lolo fins als 100m i després continuà Fran. L'últim pou el vaig instal.lar jo (que no es diga).
En unes 4 hores estàvem quasi tots baix: -220m (Fàtima decidí pujar-se després del pou de 45m). Per a arribar a l'últim pou hi ha que passar un parell de gateres, sencilles, res de l'altre món. Fèrem unes fotos, menjàrem alguna cosa i cap amunt.

En aquest cas el desinstal.lador vaig ser jo. Poc a poc i sense cap contratemps arribàrem totos a l'exterior, total 6 hores d'avenc.

Un avenc molt interessant, amb pous amples (dels que no estem massa acostumats a València) i molt bells.

Bona cova i bona gent.
S'ho passàrem molt bé.

Mar, Fàtima, Ana, Carmen, Lolo, Fran i Toni.

El pou de 45m

Éssers de les profunditats...

Tot el grup en el "llac" a -209m

Valdelinares

Después del mal tiempo y poca nieve que nos encontramos los 2 últimos años q fuimos a Pirineos, este año decidimos ir en familia con condiciones ideales, aunque fuera a una estación pequeña, para que las niñas recuperaran el mal sabor de boca con el que se quedaron el año pasado.

Después de esperar casi todo el invierno, por fin había llegado el día.

Como se suele decir, esquiar es como montar en bicicleta, y así fu, nada más ponerse los esquís las nenas ya estaban haciendo giros y recuperando sensaciones. Algo de nervios al principio pero que desaparecieron en  1 minuto. Después todo fue disfrutar, con la buena nieve y sol.

Un día magnífico, en el que por primera vez disfruté y pude esquiar junto con mis hijas. Bajan como flechas ;-)

Avenc del Muladar. Serra. València.

Per segona vegada tornem a aquest avenc. La primera no varem trobar la via per a passar pel pas Juanki, així que de nou ho tornem a intentar esta vegada amb nous components: Ana, Jose, Mar i Toni.

Seguint el trac que ja vaig publicar fa temps, arribàrem a la boca de l'avenc sense dificultat.

Esta vegada, l'encarregat de la instal.lació va ser Jose.

Anàrem baixant molt atents a la descripció, i a uns 20m abans d'arribar al final del pou de 57m trobàrem el passamans. La instal.lacció no és senzilla, però anàrem avançant poc a poc... Continuàrem i descendírem el pou... però!!!!! per error no seguirem en busca del següent passamans que comença a mitat de pou, i el baixàrem fins al final. Una vegada estàvem baix s'adonàrem que no era el cami correcte i decidírem pujar de nou fins al passamans. Ja haviem pujat Jose i jo i mentre pujava Mar, sentírem un fort soroll i un crit. A Ana li havia caigut un roca de considerables dimensions a pocs metres d'on es trobava. No va passar res, però la por ja la tenia al cos. Així que decidírem eixir.

Com últimament, vaig ser l'encarregat de la desinsta.lació, la qual no va se senzilla.

La segona vegada que venim a aquest avenc i la segona vegada q no arribem al final, aquest avenc està "gafat".

L'avenc està molt ben instal.lat amb parabolts amb xapa. Atenció a la caiguda de pedres, sobretot al segon pou de 57m. No és un avenc sencill, tècnicament té certa complexitat.
Estiguerem unes 5 hores. A l'eixida, com encara era prompte, aprofitàrem per a fer-mos unes cervecetes al poble de Bétera a les quals va convidar Mar pel seu aniversari. Moltes felicitats!!!!!!

Un bon dia d'espeleo, a un avenc prop de casa i molt interessant esportivament parlant.

Tornarem?

La boca

Aproximació a la capçalera del segon pou (57m)

Descendinte el pou de 57m en busca del passamans

Instal.lant el passamans

Més passamans

Un descans per a menjar alguna cosa i recuperar forces.

Durant l'ascens

Ana, Jose, Mar i Toni.