Túnel de Sumidors. Vallada. València.

Des de fa molt de temps tenia ganes de fer esta cavitat, de fet abans de començar al món de l'espeleogia ja li havia fet un ullet...

Per fi, arribà el dia i anàrem Jose, Ana, Lolo, Fran i Toni.

Des de Vallada, hem d'eixir per les ermites i seguir la carretera CV-6492 en direcció Ontinyen. Una vegada pujem el port, arribarem a un encreuament pel que seguim direcció la Font de la Figuera. Després d'un km ix una pista a ma dreta. Val la pena que aparquem els cotxes, perque la pista està en tan mal estat que no es pot ni seguir ni amb un 4x4. Una vegada tenim tot el material, seguim el camí a peu que en una mitja hora ens porta a la boca. Ací teniu el track.

Una vegada en la boca tenim dues opcions: riu amunt o riu avall. Nosaltres començàrem riu avall, la part més bonica i interessant. Amb més aigua i amb el pas del sifó, que realment es passa sense cap dificultat. És molt curt i (al menys en estiu) no està sifonat. El més "complicat" d'aquest pas és que ens mullem totalment i l'aigua està fresqueta... Després de uns quants metres arribem al la Cascada Llopis, un bonic pou de 22 metres que hem de descendir. Seguint disfrutat de la bellesa del túnel, arribem a un segon ràpel la Cascada Eliorraga més curt amb un fraccionament en un natural. Després arribem al sifó terminal. Més fotos i cap a fora.

Una vegada arribàrem a la boca, seguírem riu amunt. Esta part encara que pot ser no tan bonica con l'altra, també és interessant. Nosaltres per l'hora arribàrem al final del laminador (on per a arribar-hi hi ha que passar una curta gatera), un altra vegada intentarem arribar al sifó inicial. A la pròxima.

Una cova molt bonica, esportivament parlant no és massa interessant, però en canvi sí que ho és per la seua bellesa.

En estiu amb un shorty es pot fer perfectament, inclús sense neopré si no s'és massa fredolí... en hivern recomanaria el "peto" d'un neopré. 

Una cova de les imprescindibles. Gaudirem mogolló.

Boca d'entrada

Riu Avall:

El sifó

Superant el sifó

Instal.lant la Cascada Llopis

Cascada Llopis

Cascada Elorriaga

Esperant torn

El sifó terminal

Riu Amunt:

Laminador

Via Ferrata Roca del Molí. L'Alcora. Castelló.

Les meues filles (8 anys i mig) ja feia temps que volien fer una tirolina, així que aprofitàrem les ganes per a passar un dia en família gaudint d'aquesta via ferrata (amb tirolina).

Per a arribar, una vegada eixim de la població de l'Alcora en direcció a la Foya, hem de desviar-nos per la indicació de pantà de l'Alcora. A uns 200 metres ix un cami a ma esquerra que ens acosta a l'inici de la ferrata. Ací teniu el track que seguírem.

El lloc on s'ubica la ferrata és molt bonic amb l'antic Molí i el riu. Atenció, el Molí és de propietat particular i està habitat, per favor sigueu respetuosos. Per cert, la gent molt amable.

Una vegada a l'inici de la ferrata ens equipàrem i tots cap amunt. Les xiquetes molt bé, la ferrata és molt senzilla apta per als més menuts amb els graons junts. No és llarga, però sí vertical i aèrea, inclús hi ha un punt un poc desplomat. Les xiquetes la pujaren bé però tingueren el seu moment de cansansi. Al final en 40 minuts ja estàvem tots a la tirolina.

La tirolina és d'uns 50m, i per a llançar-se és imprescindible l'us d'una polea doble per a cable. Les xiquetes s'ho passàrem d'alló més bé, fins i tot repetírem.

Una vegada acavem la tirolina, seguim el cami de descens on arribem a un ràpel (opcional) d'uns 15m que nosaltres no fèrem.

Per últim comentar que tot és evitable i accesible, es a dir, es pot fer tot (ferrata, tirolina i ràpel), o només la ferrata i el ràpel o només la tirolina, o...

Bon dia i bona activitat per a gaudir en família.

Vista general de la roca del Molí

Els 3 intrèpids aventurers

L'inici de la via és la part més vertical

L'eixida de la tirolina

Una corda ens ajudava a dur als xiquets fins al final de la tirolina.

Avenc dels Posos. Azuébar. Castelló.

Muchos años hacía que quería visitar esta cavidad, y la verdad es que no me defraudó en absoluto. Esta vez el equipo lo formamos Raquel, Lolo y Toni.

Para llegar, partiendo de Soneja y nada más atravesar la población de Azuébar sale un camino a mano izquierda que tenemos que tomar. A los pocos metros un desvío a la izquierda nos lleva hacia las cueva, tras unos 2 km de pista en un estado delicado llegamos a la pequeña boca. Nosotros con un turismo conseguimos llegar, pero despacio, muy despacio y pensando que nos quedábamos sin coche... aquí os dejo el track que seguimos.

En la boca hay una reja que está rota y por tanto se puede acceder sin problemas. La entrada es un poco estrecha, así como los primeros metros, pero se baja con comodidad. Pese a que Lolo ya había estado, nos costó bastante llegar hasta bajo, nosotros bajamos por la vía seca, para ello basta con seguir el camino más evidente. En el 2º pozo tuvimos algún problema con el roce de la cuerda, pero Lolo se inventó un fraccionamiento aprovechando un natural. Al final, después de un poco más de lo previsto llegamos a la base de los pozos. En este punto ya vemos el agua. Nos equipamos con "shorties" y nos arrastramos por la gatera hasta llegar al afluente del río subterráneo. Impresionante. es indescriptible encontrar ese río 70 metros por debajo de la entrada.

El río tiene un caudal constante, y como mucho cubre hasta las rodillas, por lo que con unos escarpines es suficiente. Nosotros seguimos primero río avall disfrutando del paisaje hasta llegar al sifón terminal, media vuelta y regreso al punto de partida para seguir río amunt. Cuando parece que llegamos al final donde se sifona la cueva,  existe la posibilidad de avanzar, es el "temido" laminador sifonante. Sin pensarlo 2 veces, Lolo se metió en el agua y para adentro. La verdad es q impresiona, ya que no se ve el final, y en todo momento parece que no hay continuidad... pero la hay. Se trata de seguir unos metros en recto y luego ir desviándonos hacia nuestra derecha, donde el techo nos da un pequeño respiro. Luego, unos metros más y ya estamos fuera.

A partir de este punto quedarán aún unos 250 metros. Nosotros 1º nos metimos por la galería de la sangre y luego seguimos por el laminador que forma el río. Pero debido a la hora, decidimos dar media vuelta, una pena, a la próxima, por que habrá una próxima vez...

Nosotros estuvimos unas 7 horas en la cavidad, aunque perdimos bastante tiempo bajando y subiendo ya que uno d los componentes no tenía demasiada experiencia. Necesario el uso de escarpines. Recomendable un shorty. Un neopreno es demasiado, el agua no está fría.

Una cueva que me ha gustado mucho, y que no me ha defraudado en absoluto. Muy recomendable.

Boca de la cavidad

Primeros pozos

Los pozos son estrechos pero cómodos

No hay muchas formaciones

Montañas de arcilla

  

Selfie superando el laminador

Encima, alguna estalactita nos corta el paso....

Nosostros una vez superado el laminador seguimos hasta este punto

El vídeo que grabamos de esta interesante cavidad.

Coves del Tortero i Candil. Tous. València.

Des de fa temps a la classe de l'escola de les meues filles em comentaren d'anar a visitar alguna cavitat i introduïr als menuts al món subterràni. Com els xiquets tenen 8 anys havia de ser alguna cosa senzilla.

Primer visitàrem la cova del Tortero, amb moltes formacions (això sí moltes trencades per gent incivililtzada), però que en qualsevol cas val la pena. Ens ho passàrem d'allò més bé, tant bé que volia donar una xicoteta explicació de geología.... i va ser totalment impossible, massa atractius per a estar escoltant-me a mi.

A l'eixida esmorzàrem i anàrem caminant a la cova del Candil. Aquesta és totalment diferent, sense apenes formacions però molt interessant. Molt xula la visita, inclús varem vore 2 rates penades.

Després anàrem a dinar al pantà de Tous.

Un dia rodó del que gaudirem un muntó, tant els xiquets com els pares.
Ja m'estan preguntat quan serà la pròxima, pot ser, d'aquest grup puga eixir algun espeleòleg...

Atenció a les idicacions que son incorrectes, ací teniu informació detallada de com arribar.

Cova del Tortero:

La boca de la cova del Tortero ampliada artificialment

  Cova del Candil:

Camí de la cova del Candil