domingo, 29 de noviembre de 2015

Forat d'En Ferràs. Oropesa. Castelló.

El dissabte volíem anar a un avenc que no tinguera massa complicacions ni estretors ja que un del espeleòlegs no tenia massa ganes de "patir", la cavitat elegida va ser el forat d'En Ferràs. Per sort (per a ell), no va vindre ja que com no era l'opció més recomanable. Al final anàrem Carmen, Mar, Lolo i Toni (jo)

Per a arribar a la boca seguirem este camí, ací vos deixe el track que vaig fer. El camí està tot asfaltat excepte els 2 últims km que són de pista. Ésta no està en massa bones condicions, nosltres pujàrem amb un turisme, però amb prou dificultat. Després ja equipats, hi ha que caminar per una senda (al principi) fins a la boca a la que s'arriba en uns 10 minuts

En un principi pensàvem que esta cavitat sería senzilla, curta i sense dificultats... però encara que no és massa complicada, té el seu interés esportiu....

El pou exterior de 12 metres, està equipat amb parabolts amb xapa i un desvidor amb cinta quen ens permet fer una baixada neta. Nosaltres amb una corda de 50m arribàrem a baixar fins al 2on pou de 6m.

Continuant caminant per la diaclasa s'arriba al 3er pou de 13m. (La corda de 17m que portàvem va arribar pels pèls al final) Pot ser este pou, per les seues formacions i el d'entrada per la llum exterior son els més bonics de tota la cavitat.

Per fin arribàrem al 4art pou d'11 metres, este és el més "interessant" de tots, una estretor de la diaclassa d'estes "que recordes" i que li donen un toc d'interés a la cavitat. La nostra recomanació és descendir en vertical fins a fer peu al costat del primer fraccionament per a fraccionar amb comoditat, després seguir en oposició en horizontal fins al 2on fraccionament (aneu amb compte i no d'escendiu ja que la fractura és encara més estreta). Una vegada en el 2on fraccionament (amb un desviador inclòs), ja descendir fins al final del pou. El pas des del primer desviador fins al segon s'hauria d'haver instal.lat amb un o dos spits més per a fer un passamans... en qualsevol cas es pot passar prou bé. Després la diaclasa continua uns metres més amb certa estretor però ja molt còmoda.

Continuant arribem a un caos de roques on s'ha de passar per la part inferior que dóna a un altre pou de 10m amb la capsalera un poc estreta i incomoda. Després un altre pou d'11 metres que ens porta a la part amb més recorregut horitzontal. En este punt el terra està tot ple de "guano" i a la capsalera del pou és pot apreciar una nombrosa colònia de rates penades. Molt de silenci.

A meitat de recorregut una corda, ens ajuda a flanquejar un xicotet obstacle fins a arribar al pou de la part nova. Una altra corda ens permet accedir-hi. Nosaltres pujàrem per la corda però com ja s'estava fent tard decidírem donar mitja volta. Menjàrem alguna cosa i cap a fora...

Al final a las 18:30 (i ja de nit) tots fora. 6 hores i mitja de cavitat ja que la instalació va ser un poc més laboriosa del que pensàvem. Lolo va ser l'encarrgat de la instalacció i jo vaig desinstalar. He de dir, que ascendir l'estretor pensava que anàva a costar més però la vaig passar sense cap dificultat.

Una cavitat de la que no esperàvem massa però que va estar prou bé.

ATENCIÓ: L'AVENC D'EN FERRÀS TÉ RESTRINGIDES LES VISITES DES DEL 16 DE MARÇ FINS AL 15 D'COTUBRE (ambdos inclosos)

Les vistes des de la boca són espectaculars

Una tanca ens avisa de q l'accés està restringit

Començant amb la instal.lació

Descendint pel pou d'entrada

El pou d'entrada

Entrant a l'estretor

"La solitud" de l'espeleòleg

Carmen, Lolo i Mar possant per a l'ocasió

Ascendint el pou de la part nova.

Caragol subterràni


Ascendint l'estretor
Ascendint el penultim pou.

Eixint a l'exterior.
Topografia del Grup Espeleòlogic Bachoqueta i de l'Espeleo Club Castelló


sábado, 14 de noviembre de 2015

Cebolleja. Enguera. València.

Ya hacía tiempo que estábamos planteando una actividad de formación, pero tras posponerlo en diversas ocasiones y por diversos motivos, al final se pudo montar. La sima elegida fue la Cebolleja, una sima sencilla, bonita, no demasiado profunda y que además permite montar 2 vías. Desde aquí podéis descargaros el track.

El grupo lo formamos los "profes": Santiago, Carmen, Lolo y Toni (yo mismo) y los obedientes y abnegados alumnos: Raquel, Mª José, Yolanda, Gabi y Carmen. El grupo de alumnos era algo dispar, desde alguno que quería reencontrarse con la espeleo después de unos cuantos años, hasta gente que se ponía el material de espeleo por primera vez...

Inicialmente Lolo instaló toda la cavidad mientras el resto nos equipábamos y recordábamos la teoría de los fraccionamientos antes de entrar . En mi modesta opinión, puedes repetirlo 50 veces, pero hasta que uno no se "enfrenta" realmente a un fraccionamiento no hay forma de aprenderlo.

Como el grupo de alumnos era bastante heterogéneo en cuanto a conocimientos, enseguida nos dimos cuenta de que era necesario montar una segunda vía para poder echarles una mano. Como el pozo de 30 metros se presta a ello, empecé a instalarla mientras ayudaba a uno de los alumnos en el descenso.
La verdad es que fue bastante divertido (e interesante) el ir pasando de una vía a otra, bajando, subiendo, en función de los alumnos.

Aunque la cueva no es profunda (60 metros), el descenso se hizo muy lento debido al nivel de los espeleólogos, así que sólo 3 pudimos descender el último pozo de 20m para que no se hiciera demasiado tarde.

Una vez abajo, empezamos con la teoría y práctica de los fraccionamientos pero de subida.

Poco a poco y no sin algunos problemas, fuimos ascendiendo y saliendo todos al exterior.

Lolo desinstaló las 2 vías, pero echándole una mano con la cabecera de una de ellas... se me calló un mosquetón que rebotó y se fue pozo abajo. Lolo, sin pensárselo 2 veces bajó de nuevo (por tercera vez) a por él... aunque al final no lo encontró. Si alguien se lo encuentra ya sabe de quien es, así que sería un detalle que nos lo devolviera, es azulito ;-) En fin, una anécdota más de entre todas las que nos pasaron ese día.

Por fin, después de 4:30 horas, estábamos todos en el exterior.

Como ya hemos comentado, es una sima, bastante sencilla, con un pozo amplio que permite montar 2 vías. Hay varias cabeceras instaladas con parabolts, otras con spits y otras con parabolts pero sin chapas. Atención al último fraccionamiento del último pozo, está montado con multimonti por lo que no ofrece demasiada seguridad. Sería conveniente colocar un spit (nosotros por tiempo y por las circunstancias no pudimos hacerlo). Un sima bastante bonita con formaciones, aunque he de decir que no pude fijarme demasiado, había que estar muy pendientes de los alumnos.

Un buen día, en el que prevaleció más la parte social de la actividad que la actividad en si.

Esta foto la pongo por q es la única en la que salgo.
Los alumnos atentos a las explicaciones de Carmen


Carmen descendiendo por el pozo de entrada

La primera sala, muy bonita iluminada con la luz del exterior 


Vista hacia el fondo del primer pozo

La cueva tiene bastantes formaciones

Descendiendo...


Raquel durante el descenso

"Curiosa" formación en el suelo del último pozo... Sin comentarios.


Vista del pozo de 30m desde abajo



La topo