El muntatge del globus començà a les primeres hores de l'alba. (A estes hores el vent està més tranquil i s'aprofitem millor les tèrmiques). És molt interessant vore tot el procés per a l'unflat. Muntar la cistella amb els cremadors, i començar a unflar el globus amb un ventilador. Després, s'encenen els cremadors per a començar a calfar l'aire fins a que es posa vertical.
Pujàrem a la cistella i sense adonar-nos s'elevàrem per l'aire: silenci.
La primera sensació es de tranquil·litat i pau (només trencada pels cremadors). L'espectacle ben val la pena i sobretot les sensacions.
Després de vora quasi un hora, gaudint de molt bones sensacions i de unes bones vistes arribà el moment d'aterrar (més que res perquè s'acabava la vall i es faria complicat trobar bons llocs d'aterratge). Encara que havia començat un dia tranquil, la velocitat del vent havia augmentat i anàvem vora 30km/h. l'aterratge a eixa velocitat no anava a ser massa plàcid... i de fet Raül ja ens avisà: "Agafeu-vos fort!"
Tocàrem el sòl amb suavitat però, començàrem arrossegar-nos per terra uns quants metres, després toparem amb un bancal i s'arrossegàrem uns quants metres més... després d'uns 100m paràrem. Tot bé. Al final, l'aterratge tan accidentat li va donar un put d'aventura al passeig.
Arreplegàrem i férem un brindis amb cava. Després un bon esmorzar amb una bona conversa.
I ja que estàvem, anàrem a gaudir del preciós poble de Bocairent, visitant les Covetes del Moros i el casc antic (ja no tinguérem temps per més).
Un dia rodó, amb molt bona companyia. Des d'ací, aprofite per a saludar a Raül i Enrica de totglobo, amb gent com vosaltres val la pena repetir una i mil voltes. Gràcies per tot.
Al final, una activitat inoblidable per a un dia inoblidable.
 |
| Toni, Raquel i Txema |
 |
| Estem volat! |
 |
 |
 |
| Raül, Raquel, Toni i Txema durant el brindis. |
