Cova Santa. -80m. La font de la figuera. València.

Esta vegada, havíem parlat de que Susana fera la instal.lació d'una cavitat per a que anara practicant. Per això triarem la Cova Santa a la Font de la Figuera. Esta cova és ben coneguda per tots (excepte per mi) i no té massa complicació amb només 60 metres de profunditat a la part esportiva i permet la instal·lació de dues vies paral·leles, per una de elles baixaria Manolo i per l'altra faria la instal·lació Susana. La resta de components, Eva i jo (Toni) baixaríem cadascú per una via.

Només aplegar ens trobarem a tres companys del GIM que estaven acabant la topografia de a cavitat. Des d'ací vull agrair a Jaume i companyia la seua tasca en la divulgació de l'espeleologia, amb l'important treball de recopilació, organització i topografia dels principals avencs del País Valencià. La pàgina web del GIM s'ha convertir en una de les referències a consultar abans d'iniciar la visita a qualsevol cavitat. Això sí, un altra cosa és el tema de les coordenades GPS per a la localització dels avencs ;-)

Com els xics del GIM ja havien fet la instal·lació del mateix pou, molt amablement ens deixaren baixar per les seues cordes, mentre Susana anava instal·lant l'altra via.

La cova està formada per una part més o menys horitzontal que dóna a un pou format per una fractura d'uns 60 metres de profunditat, la qual es fa més ampla als últims 20 metres. El final de la cavitat és prou interessant, amb una paret plena d'estalactites i que d'alguna manera premia tot l'esforç.

Durant l'ascens desintal·larem les dues vies i ens reunirem amb els amics de GIM que ja havien acabat amb la seua tasca de topografiar la cavitat i que ens estaven esperant pacientment.

Pera celebrar l'encontre, anàrem a gaudir d'unes cervesetes al bar de la piscina de la Fot de la Figuera.

 Susana, molt templada ella, preparant-se per a fer la instal·lació.

 Eva, els components del GIM i jo (de marró)

 Eva durant els descens, es poden apreciar clarament les dues vies.

 Manolo i Susana per allà baix.

 Eva en un fraccionament

 

Jo mateix posant per a la foto. El final de la cavitat no està gens malament.

 Camí de l'exterior de la cavitat

Avenc del Castell, -105m. Vallada. València.

Com esta vegada no hem pogut formar un grup més gran i anem només Manolo i jo, hem decidit fer un avenc no massa llarg per no anar massa carregats amb el material. L’avenc elegit a sigut L’avenc del Castell.

L’Avenc del Castell està totalment equipat amb totes les plaques dels parabolts i inclús amb els cordinos per als desviadors. És tracta d’una cavitat formada per una successió de pous, no massa amples però que excepte en un parell d’estretors no dóna molta sensació de claustrofòbia. Tampoc es tracta d’una cavitat massa profunda (-105m), aixina i tot ens passarem més de 7 hores en l’avenc, això sí, amb molta calma, fent fotos i sense preses. Ací podeu trobar tota la informació en este completíssim document elaborat per Rebeca Diaz Samitier i Vicent Sanchis Garcia, moltíssimes gràcies!!! Estes són les coordenades: 38º 53' 8,865"N i 0º 41' 21.789"W (Datum WG84)

L’encarregat de fer la instal·lació va ser Manolo, i jo vaig ser l’encarregat de desinstal·lar. A nivell esportiu és una cavitat prou divertida amb un parell d’estretors como comentava abans que hi ha que passar amb molta calma. El primer es tracta d’un pas vertical d’un parell de metres al pou de 36. Es pot passar sense dificultat en el descens, però en la pujada amb els aparells d’ascens el pas es fa un poc més complicat. L’altra estretor és el pas que dona al p-15. És tracta de un estret forat que dóna just al sostre del pou. En este punt estiguérem prou més temps del que en un principi esperàvem. Manolo va intentar passar fins a 4 vegades sense aconseguir-ho. De fet inclús va platejar el finalitzar en este punt la visita a la cavitat... Encara que el meu nivell claustrofòbic es superior al de Manolo, també he de dir que a mi m’impressionen més les estretors “llargues”, es a dir que un pas tan curt com aquest (encara que molt estret) no m’impressiona. Per tant, vaig intentar passar jo per l’estretor això si, en una posició distinta i ho vaig fer sense massa dificultat. Això va fer recapacitar a Manolo que ho va tornar a intentar i esta vegada sí va poder passar. És recomanable enganxar el descensor al cab d’ancoratge curt (o inclús el llarg) per a que no moleste, a més a més soltar-se el croll per a no quedar-te atrapat (cosa que vaig comprovar per mi mateix durant l’ascens).

La veritat és que es tracta d’una cavitat prou interessant, amb bastants colades durant tot el descens. Un avenc recomanable del qual s’emportàrem una molt bona sensació, inclús millor de la que s’esperàvem. 

Jo, a l'entrada.

 Vista de la boca des del primer pou

 Les colades ens acompanyen durant la major part del descens.

 Durant la baixada

El segon intent de passar per l'estretor abans del p-15

 

 Per fi!

 Formacions al fons de la cavitat.

 Durant l'ascens